Laboratori microbiològic
Els elements de disseny i construcció d'un laboratori, també coneguts com a barreres secundàries, són essencials per protegir el personal del laboratori, així com les persones, animals i plantes de l'exterior, contra un possible alliberament accidental d'agents infecciosos.
En els laboratoris NCB1 i NCB2, el risc d'infecció prové principalment del contacte directe o de l'exposició a contactes no intencionats; per això, les barreres secundàries es concentren en la separació de l'espai de treball de l'accés públic, així com en la disponibilitat de recursos per a la descontaminació i d'instal·lacions per a la higiene.
Quan existeix el risc d'infecció per exposició a bioaerosols, és imprescindible implementar un nivell de contenció superior i diverses barreres secundàries per prevenir la dispersió dels agents infecciosos en el medi ambient. Això comporta l'ús de sistemes de ventilació especials per garantir un corrent d'aire unidireccional (de fora a dins), la filtració HEPA de l'aire evacuat, àrees d'accés restringit, rescloses o SAS vestidor, sistemes de tractament de residus, edificis o mòduls independents, entre altres.
NCB lab cultius
- El laboratori NCB1 és assimilable als laboratoris docents o altres laboratoris on es manipulen microorganismes vius que no causen malalties.
- El laboratori NCB2 és assimilable als laboratoris de recerca, de diagnòstic o clínic, així com a altres laboratoris on es manipulen agents de risc moderat, els quals són comuns en la comunitat i estan associats amb malalties de gravetat moderada.
- El laboratori NCB3 pot aplicar-se a instal·lacions clíniques, de producció, de recerca o diagnòstic, on es treballa amb agents exòtics o amb potencial de transmissió per via aèria i que poden causar infeccions greus i potencialment mortals.
L’annex II del RD 178/2004 i l'annex IV del RD 664/1997 contenen les especificacions mínimes requerides pels diferents nivells de confinament per a les activitats de laboratori.