Instal·lacions de biocontenció

És possible disposar d'un despatx dins d'un laboratori de NCB2? El laboratori i l'àrea administrativa poden estar connectats directament?

Els principis de bones pràctiques microbiològiques estableixen que cal limitar al màxim l'exposició de l'àrea de treball i l'espai on es manipulen (micro)-organismes. Per això, un laboratori NCB2 ha de disposar d'accés restringit, portes amb tancament automàtic, finestres no practicables o amb malla mosquitera, i el personal ha de dur bates d'ús exclusiu que s'han d'emmagatzemar separades de la roba de carrer.

Això vol dir que els espais dedicats exclusivament a tasques d'oficina estan físicament separats del laboratori on es realitzen les manipulacions. Així, l'espai d'oficina no està comunicat directament amb el laboratori, existint una separació espacial entre aquest i l'àrea administrativa, com ara un passadís.

Per què hem de mantenir les portes del laboratori tancades?

Hi ha diverses raons per les quals és imprescindible mantenir tancades les portes dels laboratoris:

• El treball en tots els NCB requereix un accés limitat o restringit mentre el treball està en curs.
• Alguns laboratoris estan dissenyats per tenir una pressió negativa en comparació amb les sales i passadissos adjacents (l'aire entra al laboratori), i els sistemes de ventilació de l'edifici s'equilibren quan les portes i finestres romanen tancades. Si es mantenen les portes obertes, el diferencial de pressió disminueix, anul·lant gairebé completament el flux d'aire unidireccional.
• Les portes tancades són essencials per contenir vapors químics, bioaerosols, així com flames i fum en cas d'incendi.
• Tancar les portes ajuda a prevenir els robatoris.

En les llistes de classificació per perillositat, alguns microorganismes pertanyen al grup 2 per a humans i al grup 3 per a animals. En aquest cas, les mesures de confinament que cal aplicar depèn de la perillositat envers als animals o envers als humans?

El nivell de contenció requerit depèn d'una avaluació de riscos específica per cada cas, considerant el tipus d'organisme i la naturalesa de l'activitat. En activitats de recerca o diagnòstic a petita escala en laboratoris que treballen exclusivament amb organismes zoopatògens, s'apliquen mesures de contenció específiques segons la naturalesa de l'agent patogen, les quals no han de correspondre necessàriament amb un nivell NCB3.

Per altra banda, l'impacte econòmic del patogen pot requerir que l'activitat se realitzi en un laboratori NCB3, tot i que no representi un risc significatiu per a les persones, com passa amb el virus de la pesta porcina.

Finalment, encara que les infeccions experimentals es realitzin en animals amb un agent patogen del grup 3, aquestes es duran a terme en un estabulari (A) amb les mesures de confinament necessàries. Les mesures de contenció han de correspondre amb les característiques del patogen i la seva capacitat de difusió, així que no és obligatori realitzar-les automàticament en un estabulari de NCBA3.

Quins són els requisits de ventilació en un laboratori on es treballa amb plagues de quarantena?

La zona de manipulació ha de tenir una pressió negativa respecte a les àrees adjacents. Hi ha dues possibilitats:

• Aquesta condició s'acompleix quan totes les activitats relacionades amb els organismes en quarantena es duen a terme en una CSB, la qual es considera, en aquest context, com a "zona de manipulació".
• Si les manipulacions amb els organismes de quarantena es realitzen fora de la CSB, el laboratori passa a ser la "zona de manipulació" i, per això, ha de mantenir-se amb una pressió d'aire negativa en comparació amb les zones veïnes. El sistema de ventilació ha de ser regulat pel sistema d'extracció per prevenir la sobrepressió en cas que aquest últim falli.

En determinades situacions, es pot sol·licitar una excepció a l'aplicació de mesures de quarantena quan els organismes en qüestió no es propaguen per via aèria, com és el cas dels nematodes.