Eliminació dels residus
Per determinar el procediment d'eliminació adequat per a un residu biològic específic, és necessari respondre a les següents preguntes:
- És bioperillós?
- És líquid o sòlid?
- Té un volum i una concentració alts?
- Té un risc biològic baix, moderat o alt?
- Té normativa específica aplicable?
- Quin tractament (químic o físic) ha rebut?
- Aquest tractament en garanteix la innocuïtat?
Els residus biològics no perillosos es tracten com a residus banals, llevat dels que es consideren residus especials, com ara cadàvers i restes humanes, així com cadàvers i restes d'animals d'experimentació o domèstics no infectats que presentin contaminació química i/o radioactiva.
En la UAB, i sempre que sigui possible, els residus bioperillosos han de ser inactivats (inclosos els agents del grup I, no OMG, especialment si el volum i la concentració són alts) abans de ser eliminats com a banals (reclassificació) i condicionats de manera que no es produeixin alarmes innecessàries (contenidor opac, resistent, tancat, i etiqueta de residu no bioperillós). Aquells residus que no poden ser inactivats amb garanties (ex. material tallant o punxant, carcasses, MER, òrgans i teixits infectats, etc.) o que procedeixen d’instal·lacions de NCB3 han de ser tractats externament per un gestor acreditat per l’autoritat competent.
És important recordar que utilitzar els contenidors de residus bioperillosos per a residus no bioperillosos té un impacte econòmic i ambiental significatiu. Els residus no contaminats, com guants, paper, tubs, etc., han de ser descartats en bosses de grup II per a la seva eliminació com a residus banals o municipals.
Més informació