Control de plagues
![control de plagues](https://www.uab.cat/ca/bioseguretat/img/control-plagues/plagues_quarantena_880x154.jpg)
Un aspecte important de la bioseguretat és el control dels moviments d’animals, i especialment de rosegadors i artròpodes voladors, que actuïn com a reservoris o transmissor d’agents biològics que puguin causar malalties o alliberaments no intencionats al medi ambient. És per això que cal disposar d’un programa de control de vectors, especialment per aquells espais on es desenvolupin activitats que requereixin un NCB2 o superior, tal i com es recull a l’annex II del RD 178/2004.
Per tal de prevenir i controlar la presència de vectors potencials, en especial artròpodes i múrids, a les àrees de treball i magatzems s’aplicarà un programa de lluita integrada fent servir la combinació i la integració de totes les mesures de control possibles seguint criteris de priorització d’acord al següent ordre:
- Mesures preventives.
- Mesures de sanejament del medi (ex. eliminació de restes de menjar i aigua).
- Barreres físiques i estructurals (ex. segellar esquerdes i escletxes, reparar i revisar canonades, mosquiteres, aïllaments, dobles portes, tancaments automàtics, reixes als desguassos, tancament dels dipòsits d’aigua, etc.).
- Estratègies educatives per modificar les conductes dels usuaris que contribueixen a la proliferació de la plaga.
- Mesures actives menys agressives.
A destacar les mesures mecàniques (ex. trampes, aspiració, etc.), físiques (ex. electrocució, làmina adhesiva), químiques bioracionals (ex. alteradors de processos fisiològics, reguladors de creixement, feromones, etc.), control biològic, etc. que generin un risc mínim a les persones.
- Minimització de l’ús de plaguicides químics tradicionals.
Quan sigui necessària la utilització de plaguicides, cal escollir el producte que sigui menys perillós, fent-ne servir la mínima quantitat possible, i aplicant-lo amb la tècnica que comporti el menor risc.
És aconsellable fer tractaments preventius amb biocides per tal d'evitar l'aparició de plagues?
No. És absolutament desaconsellable. En primer lloc, perquè, tot i que es faci correctament, s'estan introduint a l'ambient interior productes químics potencialment perillosos per a la salut de les persones. En segon lloc, perquè facilita l'aparició de resistència de les plagues als biocides i, a més a més, és molt poc efectiu.
Es poden aplicar insecticides d'ús domèstic en un lloc de treball?
No, en cap cas; ni els treballadors propis de l'empresa ni els del servei de neteja. Els insecticides d'ús domèstic estan concebuts per ser aplicats per persones dins d'un àmbit estrictament domèstic i sota la seva responsabilitat. En un entorn laboral, els tractaments de control de plagues s'han de fer amb productes registrats per a ús ambiental i els ha d'aplicar una persona formada adequadament, és a dir, que tingui el carnet d'aplicador DDD.
Si una empresa ha tingut problemes importants de plagues, és aconsellable anar repetint els tractaments un cop superada la situació?
No. Si l'empresa en qüestió té una activitat o bé està ubicada en un entorn que la fa susceptible a la presència de plagues, el que és recomanable és que es contracti una empresa especialitzada de control de plagues urbanes perquè faci un monitoratge de seguiment i control de la població d'insectes que permeti una actuació efectiva quan s'escaigui.
Cal que l'estructura preventiva de l'empresa (serveis de prevenció, delegats/ades de prevenció, etc.) intervinguin d'alguna manera en la gestió (contractes, control, informació, etc.) de les empreses de control de plagues?
Sí, i és molt important que sigui així. Atès que un programa de control de plagues pot implicar en un moment determinat l’aplicació de productes químics, cal seguir les indicacions del que estableix el Reial decret 374/2001, sobre protecció de la salut dels treballadors enfront dels riscs relacionats amb els agents químics en el lloc de treball. Per tant, s’han d’avaluar els riscos derivats de la presència de productes químics en el lloc de treball fent especial esment a les condicions de treball (ex. característiques dels locals, equips, ventilació, etc.) i a la vigilància de la salut.
Tenint en compte tot el que acabem de dir, es considera que és el Servei de Prevenció el que ha de coordinar totes les activitats (planificació, mesures preventives, informació, etc.) relacionades amb el programa de control de plagues.
Què és la lluita integrada contra plagues urbanes? És aplicable als centres de treball?
La lluita integrada està definida per l'Environmental Protection Agency (EPA) com l'ús coordinat de la informació sobre la plaga i sobre el medi ambient, amb els mètodes de control de plagues disponibles per prevenir nivells inacceptables dels danys ocasionats per les plagues, així com sobre les seves propietats i el medi ambient.
Aquest mètode de control de plagues sí que és aplicable als centres de treball, i a més a més és del tot aconsellable.
Des del Departament de Salut es recomana desenvolupar tècniques de control de plagues alternatives a l’ús de plaguicides químics aplicant criteris fonamentats en els principis de lluita integrada. Això significa que cal adoptar mesures preventives d'higiene i sanejament dels locals o les àrees i controlar els factors que poden influir en l'aparició de les plagues. També s'han d'utilitzar de manera prioritària els sistemes de lluita física, mecànica i biològica i els productes biorracionals. No s'han de fer tractaments amb plaguicides com a mètode per prevenir l'aparició de plagues, ni tampoc tractaments sistemàtics, excepte quan, d'acord amb el diagnòstic previ, sigui estrictament necessari i l'ús de plaguicides sigui el millor mètode de control. En cas que calgui recórrer a plaguicides químics, es procurarà fer servir els productes menys perillosos per a la salut de les persones i per al medi ambient.
Com podem saber si el programa de control de plagues que ens proposa una empresa és l'adient?
Un programa de control de plagues ha de contenir almenys els apartats següents:Una inspecció inicial per tal de fer un diagnòstic de la situació, informar sobre els possibles mètodes de control que caldrà aplicar i recollir informació sobre les característiques específiques del local i dels seus usuaris/àries per tal de fer les recomanacions pertinents si finalment cal efectuar un tractament amb mètodes químics.a) Un pla d'actuació on es proposin les mesures concretes d'actuació.b) Una avaluació del programa aplicat que permeti valorar l'efectivitat de l'actuació.
Què s'ha de tenir en compte a l'hora de contractar una empresa de control de plagues urbanes?
En primer lloc, que estigui registrada. Les empreses de control de plagues urbanes han d'estar inscrites al Registre oficial d'establiments i serveis plaguicides del Departament de Salut. Aquest registre és oficial i es pot consultar en aquesta adreça on hi ha també un seguit de recomanacions que s'han de tenir en compte a l'hora de contractar una empresa de control de plagues urbanes.
A més a més, s'ha de complir la normativa vigent en el control de plagues i aplicacions plaguicides indicades pel Ministeri de Sanitat. En aquesta pàgina també es pot consultar el registre dels productes biocides d'ús ambiental.
És obligatori fer tractaments DDD en centres socials (geriàtrics, poliesportius, etc.) i centres d'ensenyament (escoles, llars d'infants, etc.)?
No. L'únic que cal és que aquests centres estiguin en unes condicions higienicosanitàries correctes.
Hi ha mètodes alternatius a l'ús de biocides químics per al control de plagues? Si n'hi ha, són efectius?
Sí, i sovint són més efectius i tot. Començant per un manteniment correcte i una bona neteja de les instal·lacions, i continuant per mètodes físics (radiació ultraviolada, etc.), mecànics (trampes, aspiració, etc.) i de control biològic (ús de depredadors naturals). Dins ja de les mesures de control químiques cal tenir en compte molts paràmetres (tipus de producte, tècnica d'aplicació i tipus de tractament; existeixen molts tipus de biocides, de formulacions, de tècniques i de tractaments). L'elecció d'un o d’un altre determinarà tant l'efectivitat davant la plaga com el risc que es produeixin altres plagues.