Bones pràctiques
L’element més important de la contenció és l’acompliment estricte de les pràctiques i les tècniques microbiològiques estàndards. Tothom que treballi amb agents infecciosos o materials potencialment infectats n'ha de conèixer els riscos potencials, i ha de ser expert en les pràctiques i les tècniques requerides per a manipular aquests materials de manera segura.
- Lab wars (vídeo)
- Evitar el seu ús sempre que sigui possible.
- Evitar enfundar les agulles, forçar-les o separar-les de la xeringa.
- Les agulles s’han de rebutjar en contenidors resistents a la punció. Mai omplir més de ¾ parts el contenidor.
- Utilitzar xeringues amb ajust de baioneta per evitar que l’agulla se separi de la xeringa o utilitzar xeringues d’un sol ús amb agulles incorporades.
- Omplir acuradament la xeringa per evitar la formació de bombolles i escuma en el material que s’ha d’injectar.
- Evitar, si és possible, l’ús de xeringues per mesclar líquids infecciosos; en cas d’utilitzar-les, assegurar-se que només la punta de l’agulla penetra en el líquid del recipient.
- Embolicar l’agulla i el tap del recipient amb cotó mullat en desinfectant apropiat abans de retirar l’agulla del tap de cautxú del flascó.
- Expulsar l’excés de líquid i les bombolles de la xeringa mantenint-la verticalment en un cotó amb desinfectant apropiat.
- El material infecciós s’ha de manipular, preferentment, en una CSB.
- Subjectar adequadament els animals que s’han d’injectar per via parental. Les inoculacions per via oral o intranasal s’han de fer amb agulles romes o cànules.
- Eliminar aquest material en contenidors de residus resistents a la perforació.
- Està estrictament prohibit pipetejar amb la boca. S’han d’utilitzar sempre sistemes mecànics.
- Les pipetes han de disposar de filtres per reduir la possibilitat de contaminació del sistema.
- Mai s’ha de barrejar un líquid que conté agents infecciosos mitjançant succió i expulsió alternativa amb una pipeta.
- L’expulsió del líquid contingut a la punta de la pipeta s’ha de fer sempre de forma suau i deixant-la relliscar per la paret interna del recipient.
- Les pipetes contaminades s’han de desinfectar per immersió en solució desinfectant el temps indicat abans de reutilitzar-se.
- Els contenidors de residus per a les puntes i pipetes Pasteur utilitzades s’han de situar sempre dins de la CSB i mai fora.
- Per inocular un cultiu cal fer servir una nansa refredada. L’extrem de la nansa de Kolle ha de tenir un diàmetre màxim de 2-3 mm i estar completament tancat. El filament ha de tenir una longitud màxima de 6 cm per minimitzar les vibracions.
- El risc de formació d’aerosols, en el moment d’esterilitzar la nansa a la flama, es pot evitar fent servir microincineradors elèctrics tancats o bé nanses de plàstic estèrils d’un sol ús.
- Descontaminar la superfície exterior del vial, si s'escau.
- Subjectar el vial amb cotó mullat en alcohol 70%, per protegir les mans, aplicar pressió per la banda del coll més fràgil per trencar el vidre. També es pot fer servir una xeringa en comptes de cotó (veure imatge).
- Deixar que hi entri l’aire i després retirar lentament la part trencada i el cotó.
- Afegir lentament la solució per dissoldre la mostra i evitar la formació d’escuma.
Avui en dia els telèfons mòbils s'han convertit en una necessitat essencial. Ens permet comunicar-nos amb qualsevol persona de qualsevol part del món, fer reserves, obtenir indicacions sobre ubicacions, demanar subministraments o dur a terme altres tasques mitjançant infinites aplicacions disponibles.
No hi ha dubte que el telèfon mòbil ens facilita la vida a tots, fent-la més còmoda. No obstant això, hi ha restriccions en l'ús del mòbil en determinades condicions i àrees com: la conducció de vehicles, en laboratoris, en zones de fabricació, etc. pels riscos potencials derivats del seu ús. A continuació descriurem alguns motius pels quals s’ha de restringir l’ús del telèfon mòbil al laboratori.
Altres dispositius electrònics, com ara els ordinadors portàtils o les tauletes, també estan subjectes a les consideracions aquí plantejades si es porten al laboratori.
Raons per a restringir l’ús dels mòbils als laboratoris
Causa de distracció
Certes operacions de laboratori requereixen d’un alt nivell d’atenció i concentració; ja sigui fent càlculs, dilucions, configurant condicions de funcionament d’equips o manipulant materials perillosos. La més mínima distracció durant el treball al laboratori, per causa de mantenir una conversa, veure vídeos, escoltar música o fer-se selfies amb el mòbil poden provocar incidents greus. A més, l'ús d'auriculars interfereix, especialment els que cobreixen les orelles, amb la capacitat d'escoltar alarmes (ex. evacuació, incendi, gasos) i mantenir una comunicació normal. Això pot produir una sensació d'aïllament respecte al teu voltant i es pot considerar un risc greu per a la seguretat.
Risc de contaminació
Els mòbils poden actuar com a transmissors de contaminants, sent especialment greu el seu ús en zones asèptiques o d’ambient controlat. Ens podem imaginar una situació en què es rep una trucada al mòbil quan s’està treballant a la CSB i s’agafa sense treure's els guants contaminats. A partir d’aquest moment, el telèfon mòbil és un risc per a tothom que l’agafi (el fet de tenir-lo a prop de la boca i els ulls fa més probable una infecció o dany) i pot ajudar a escampar la contaminació. Recordeu també que cal treure’s els guants i rentar-se les mans abans d’agafar un telèfon.
Perills d'incendi o explosió
És poc probable que es produeixi un incendi al laboratori per causa d’una espurna originada a un mòbil perquè la bateria té un voltatge baix i no és capaç d'encendre vapors combustibles però es podria produir una explosió espontània de la bateria. No obstant això, tingueu en compte que al laboratori es poden utilitzar dissolvents altament inflamables, amb punts d'inflamació molt baixos i, per això, cal evitar l'ús dels telèfons mòbils als voltants d'aquests vapors.
Pertorbació per senyals mòbils
Cada vegada més ens trobem al laboratori amb aparells que operen per ordres de senyals electròniques. Aquests senyals poden veure’s afectats per la freqüència d’emissió dels senyals emesos pels mòbils creant interferències que poden provocar un mal funcionament de l’aparell.
Seguretat de les dades de laboratori
Els laboratoris que participen en projectes d'investigació, on es requereix un alt nivell de confidencialitat, estableixen restriccions estrictes a l'ús del mòbil perquè la funció de càmera es pot utilitzar per fer fotos no autoritzades de documents o d’instal·lacions sensibles i transmetre-les a terceres persones no autoritzades.
A la llum de les raons esmentades anteriorment alguns laboratoris poden establir restriccions a l'ús dels telèfons mòbils; per tant, és essencial que es segueixin les directrius que estableixi la direcció del laboratori al respecte.
Treball en solitari
Es reconeix que hi poden haver situacions, com el treball en solitari, on és important garantir la disponibilitat d'un telèfon mòbil com a mesura de control, ja que permet a la persona sol·licitar ajuda si cal. En aquest cas, la persona hauria de tenir el telèfon sota la bata de laboratori i només fer trucades en cas d'emergència o acceptar trucades prèviament acordades per motius de seguretat.
La disponibilitat d'un telèfon mòbil, però, no elimina la necessitat d'una avaluació adequada dels riscos associats al treball en solitari ni substitueix altres controls més sòlids com, per exemple, quan una persona treballadora té un accident que li incapacita per fer ús del dispositiu.
Zones on aquests dispositius estan prohibits o restringits
L’ús dels telèfons mòbils personals als laboratoris de NCB3 i instal·lacions radioactives està prohibit. Això es deu a la possibilitat de contaminació, al risc greu associat a aquesta contaminació, i a la necessitat d’evitar qualsevol mena de distracció durant el treball experimental.
Els mòbils també poden estar prohibits o restringit el seu ús a condicions molt concretes als laboratoris químics, d’acord al resultat de l’avaluació del risc per a cada cas.
Cell Phone Use in the Research Lab (video Cornell EHS)
Per què és millor rentar-se les mans amb aigua i sabó que fer servir un desinfectant de base alcohòlica?
El CDC (Centers for Disease Control and Prevention) dels EUA recomana rentar-se les mans amb aigua i sabó i, només quan això no és possible, es considera que el desinfectant de mans, amb almenys un 60 % d’alcohol, és un substitut raonable. Dit això es pot afegir que:
- L'aigua i sabó són més eficaços que els desinfectants de mans per eliminar determinats tipus de microbis, com Cryptosporidium, norovirus, Clostridium difficile. Si bé els desinfectants de mans a base d'alcohol poden inactivar molts tipus de microbis, de manera molt eficaç quan es fan servir correctament (ex. coronavirus), és possible que les persones no facin servir la quantitat suficient de desinfectant, o que es treguin el producte abans que s'hagi acabat d'assecar.
- És possible que els desinfectants de mans no tinguin la mateixa eficàcia si les mans estan visiblement brutes o greixoses com passa quan fem esport o després de manipular aliments.
- Els desinfectants de mans que no tenen un 60 a 95% d'alcohol: 1) no poden funcionar igualment bé amb molts tipus de microbis; i 2) amb prou feines redueixen la proliferació de microbis en lloc de matar-los directament.
- La presència d’alcohol a la solució desinfectant i aplicada amb elevada freqüència pot comportar certs problemes a determinades persones amb pell especialment sensible.
La higiene de mans és la forma més eficient i barata de limitar la propagació de les malalties.
