Biocustòdia
El terme biocustòdia o bioprotecció (biosecurity) es defineix com el conjunt de mesures físiques i administratives destinades a protegir el material biològic i la informació que, per un alliberament malintencionat, una pèrdua voluntària, un robatori o una apropiació indeguda, podrien causar danys a la salut (humana, animal o vegetal) o greus pèrdues econòmiques. La possibilitat que es pugui fer un ús malintencionat dels AB amb finalitats terroristes o criminals, promogut per motivacions polítiques o personals, fa necessari implementar mesures de vigilància i control que permetin minimitzar aquest risc.
Mesures de control
La premissa fonamental de la vigilància és el control d'accés. Per evitar l'accés a agents biològics i se'n pugui fer un ús indegut dels mateixos, és imprescindible implementar mesures de control exhaustives i adequades. Aquestes mesures podrien incloure:
a) Barreres físiques (control d'accés, diferenciació de zones públiques i laboratoris, barrera perimetral, etc.).
b) Barreres psicològiques (personal de vigilància identificat, implementació d'una cultura de seguretat a tots els nivells, càmeres, miralls, etc.).
c) Activitats de control (patrulles de seguretat, implicació del personal intern en el control del flux intern de persones, control de les claus d'accés, etc.).
d) Acreditació del personal que permeti identificar-lo i restringir l'accés al personal autoritzat per a cada àrea.
Entre les mesures de control, es requereix conèixer constantment (i proporcionar a les autoritats competents) la llista d'agents biològics utilitzats i emmagatzemats. Això exigeix tenir un inventari actualitzat que inclogui el nom científic de l'AB o l'origen de la línia cel·lular, la denominació de la soca o línia cel·lular, el lloc d'emmagatzematge, el grup de perillositat, la concentració, entre altres dades.
Més informació: