Vacunes per combatre malalties neurodegeneratives: una revisió
Investigadors de l’Institut de Biotecnologia i de Biomedicina (IBB) i de l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT) han revisat l’estat actual de l’aplicació de la immunoteràpia activa que s’està investigant per tractar i prevenir malalties com l’Alzheimer i el Parkinson. La revisió s’ha publicat a la revista Trends in molecular medicine.
Les malalties d’Alzheimer i de Parkinson afecten milions de persones arreu del món, es caracteritzen per la degeneració i mort progressiva de les neurones, que alteren funcions com la memòria, el moviment, el pensament o la capacitat de parlar. Actualment, els tractaments disponibles només permeten alleujar els símptomes i millorar la qualitat de vida de les persones que les pateixen, però no aturar el curs de la malaltia. No obstant això, l’aprovació de les primeres immunoteràpies passives per l’Agència Europea del Medicament (EMA) i l’Agència d’Administració d’Aliments i Fàrmacs (FDA) ha obert una porta a l’esperança en el tractament d’aquests desordres neurodegeneratius.
En aquest context, la revisió liderada per Salvador Ventura, director de l’I3PT, catedràtic de Departament de Bioquímica i de Biologia Molecular de la UAB i investigador de l’IBB, explora la possibilitat d’aplicar la immunoteràpia activa, és a dir el desenvolupament de vacunes per les malalties de Parkinson i Alzheimer. Es tracta d’una forma de tractament que utilitza el mateix sistema immunitari del cos per combatre aquestes malalties.
“En lloc de rebre anticossos externs de manera temporal com en altres tractaments, aquestes vacunes ensenyen al cos a produir els seus propis anticossos per atacar unes proteïnes que s’acumulen de forma anòmala al cervell i que estan relacionades amb la degeneració neuronal”, detalla Ventura. Aquestes proteïnes són diferents segons la malaltia: en l’Alzheimer és l’amiloide beta, i en el Parkinson és l’alfa-sinucleïna. Quan aquestes proteïnes s’acumulen en el cervell, impedeixen que les neurones funcionin correctament i fan que finalment morin, i això fa que apareguin els símptomes de les malalties.
Una de les novetats d’aquestes vacunes és que no es limiten a tractar els símptomes, ni revertir casos greus de neurodegeneració avançada, sinó que podrien oferir una via per prevenir aquestes malalties en estadis molt primerencs, cosa especialment rellevant en aquelles persones que tenen un risc elevat de desenvolupar-les, com la població d’edat avançada. En aquest sentit, l’estudi de revisió assenyala que alguns estudis clínics ja han mostrat que aquestes vacunes poden reduir l’acumulació de proteïnes tòxiques i, en alguns casos, millorar les capacitats cognitives i motores dels pacients.
Alhora, indiquen els investigadors, les vacunes podrien ser una solució més assequible i accessible per a molts pacients. A diferència de les immunoteràpies passives convencionals, que sovint requereixen administracions regulars d’anticossos externs, les vacunes podrien estimular la producció d’anticossos naturals del propi cos durant períodes més extensos, la qual cosa faria el tractament més sostenible a llarg termini.
Tot i que encara hi ha obstacles importants per superar, com la necessitat de millorar els mètodes per detectar precoçment la malaltia en fases inicials, els investigadors de l’estudi es mostren optimistes. “Les vacunes ja es testen en assaigs clínics i els primers resultats són prometedors. En els pròxims anys, aquests estudis podrien suposar un gran avenç en la recerca de les malalties neurodegeneratives, i oferir una nova esperança per als pacients i les seves famílies”, preveu Ventura.
Article de referència: Gonzalez-Artero, A., Pujols, J., & Ventura, S. (2024). «Harnessing the immune system: vaccines to fight neurodegenerative diseases». Trends in molecular medicine, S1471-4914(24)00219-3. Advance online publication. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/39256108/