S'inicia una nova campanya de captura de reines de vespa asiàtica en el marc d'una assignatura amb Aprenentatge Servei

La Unitat de Zoologia del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia (BABVE) desenvoluparà, per cinquè any consecutiu, un estudi pràctic de la plaga de vespa asiàtica al campus de la UAB dins de la docència de l’assignatura de Gestió de Recursos Animals i Plagues (GRAP) del tercer curs del grau de Biologia Ambiental. Un grup d’estudiants, dirigits pel professorat de l’assignatura, iniciaran una campanya de detecció i captura de reines d’aquesta espècie. L’objectiu és detectar la presència de les reines i eliminar el major nombre d’individus que podrien donar lloc a nous nius al campus, amb la qual cosa s’ajudarà a evitar els riscos que en genera la presència i la proliferació en àrees habitades.

Per això, fins a finals de maig, s’instal·laran per tot el campus un total de 90 paranys per capturar les reines d’aquestes vespes i minimitzar l’aparició de nous nius de Vespa velutina al campus. Aquests paranys capturen les reines de la vespa asiàtica i no suposen cap risc per a les persones, ja que un cop hi han entrat les vespes no poden sortir-ne. Per poder assolir l’objectiu de la campanya, és molt important que es respectin els paranys col·locats i que no es manipulin.

La campanya de captura de reines de Vespa velutina amb l'alumnat del grau de Biologia Ambiental del curs passat va capturar i eliminar un total de 1.464 exemplars, una captura de 16,27 reines per trampa que representa un increment respecte de l’any 2022, en el qual es van capturar 8,92 reines per trampa. Es d’esperar que aquesta retirada de reines pugui comportar una disminució del nius presents al campus.

La vespa asiàtica és una espècie exòtica invasora originària d’Àsia que va ser detectada per primera vegada a Europa l’any 2004, a França. Posteriorment, l’any 2012 es va trobar a Galícia, al nord de Portugal, al País Basc i a Navarra, i aquell mateix any se’n van detectar els primers exemplars a Catalunya (la Vall d’Aran i l’Alt Empordà). Un any després, ja es trobaven nius a la Garrotxa, la Selva i el Ripollès i es va iniciar un procés d’expansió per diversos territoris de Catalunya.

La presència d’aquesta espècie invasora al nostre territori produeix importants afectacions a l’apicultura, en depredar l’abella de la mel, però també altres pol·linitzadors de conreus i flora silvestre. Igualment, té efectes sobre la salut pública, en crear una percepció d’inseguretat en la població pel risc de les seves picades.