Vés al contingut principal
Universitat Autònoma de Barcelona

Les restes d'un estable cremat a l'època de la guerra púnica mostren la vida al Pirineu a l'edat del ferro

17 maig 2024
Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail

Una recerca liderada per la UAB descobreix les restes de sis animals morts cremats dins d’un estable a Bellver de Cerdanya, al Pirineu de Lleida, fa 2.200 anys. Víctimes d’un incendi violent que podria estar relacionat amb el pas de l'exèrcit cartaginès, el bestiar ha aparegut juntament amb alguns objectes de valor dels habitants, com una arracada d’or. La troballa ha permès reconstruir les pautes econòmiques d’aquests habitants, amb una important ramaderia on es practicava la transhumància.

Investigadors al jaciment

Una recerca al jaciment arqueològic Tossal de Baltarga, a Bellver de Cerdanya (Pirineu de Lleida), ha tret a la llum les restes carbonitzades d’un edifici, anomenat edifici G pels arqueòlegs, a causa d’un incendi fa 2.200 anys, a l’edat del ferro. L'edifici tenia dues plantes i el foc va provocar que el sostre, les bigues de suport i el pis superior de fusta caiguessin.

Els investigadors, encapçalats pel professor del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB Oriol Olesti, han trobat les restes carbonitzades d’un cavall, quatre ovelles i una cabra, juntament amb objectes de valor com un piquet de ferro i una arracada d'or amagats dins d’una olla. Pel que han inferit els investigadors, el pis superior semblava haver estat dividit en espais d’emmagatzematge i producció tèxtil. S’hi ha trobat nombroses eines que podrien haver servit per filar i teixir la llana de les ovelles i cabres que vivien a la planta baixa, com fusaioles i peses de teler. Els arqueòlegs també han trobat cereals com civada i ordi, i alguns recipients de cuina sencers, amb residus que demostraven que les persones que utilitzaven l’edifici havien consumit llet i formatge i menjat guisats de porc i xai.

Les troballes mostren una economia complexa

“La troballa ha permès reconstruir les pautes econòmiques d’aquests habitants, probablement dedicats a la transhumància”, explica Oriol Olesti. L'anàlisi d'isòtops indica que algunes ovelles havien pasturat anteriorment a les pastures de terra baixa, possiblement per acord amb altres comunitats.

"Aquestes comunitats de muntanya no estaven tancades a les terres altes, sinó connectades amb zones veïnes, intercanviant productes i, probablement, coneixements culturals”, remarca Olesti. La complexa economia d’aquests pobladors, amb activitats de ramaderia, agricultura, gestió del bosc i mineria  indica, per a Oriol Olesti, “una societat de l'edat del ferro adaptada al seu entorn i capaç d’aprofitar els seus recursos a les terres altes, i també mostra el seu contacte amb altres comunitats".

El pas de les tropes d’Anníbal

La destrucció del Tossal de Baltarga, que ocupava una posició estratègica als Pirineus, podria haver estat relacionada amb el pas de l'exèrcit d'Anníbal per aquesta regió per lluitar contra els romans durant la Segona Guerra Púnica. “La precisió cronològica en arqueologia per parlar d’aquesta guerra púnica no és suficient com per afirmar-ho amb tota seguretat”, puntualitza Oriol Olesti, “però nosaltres tenim molt clar que va passar en aquell moment de la història”. "És probable que la destrucció violenta del lloc estigui relacionada amb aquesta guerra. El foc general apunta a una destrucció antròpica, intencionada i molt efectiva, ja que tots els edificis del lloc van ser destruïts. En un edifici adjacent també hi vam trobar un gos cremat", afegeix Olesti.

El Tossal de Baltarga era un lloc de residència i punt de guaita de la comunitat ceretana amb un important assentament fortificat a prop, el Castellot de Bolvir. Sembla que no tenia muralles defensives, però disposava d'una excel·lent vista sobre el riu i de les principals rutes de viatge. "Aquestes valls eren un territori important econòmicament i estratègica", remarca Olesti Vila. "Sabem que Anníbal va creuar els Pirineus lluitant contra les tribus locals, també probablement contra els ceretans. D'aquesta expedició no es conserven gaires restes arqueològiques, i el Tossal de Baltarga és probablement un dels millors exemples".

Una arracada d’or amagada

Per a Olesti Vila "la reconstrucció implica una destrucció sobtada, sense temps per obrir la porta de l’estable i salvar els animals". "Aquest podria ser només un incendi local inesperat. Però la presència d'una arracada d'or amagada indica l'anticipació per part de la població local d'algun tipus d'amenaça, probablement l'arribada d'un enemic. A més, mantenir un nombre tan elevat d'animals en un petit estable suggereix l'anticipació d'un perill".

Els arqueòlegs no saben què va passar amb la gent que vivia al Tossal de Baltarga, però finalment va ser reocupat i utilitzat pels romans. Una part de la comunitat probablement va sobreviure a la conflagració, i els trobem convivint amb els romans al jaciment. L’element més significatiu d’aquesta nova ocupació és una impressionant torre de guaita que resta al jaciment.

La recerca, publicada avui a Frontiers in Environmental Archaeology, ha estat liderada per l’investigador del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB Oriol Olesti, i ha comptat amb la participació dels investigadors del mateix departament Jordi Morera, Joan Oller i Jose M. Carrasco, pels investigadors del Departament de Prehistòria de la UAB Anna Berrocal, Oriol López Bultó, Laura Obea, Nadia Tarifa i Joaquim Sisa López de Pablo, la investigadora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC-CERCA) Lídia Colominas, la investigadora de la Institució Milà i Fontanals del CSIC Marta Portillo, la investigadora de la Universitat de Heidelberg Paula Tàrrega i la investigadora de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) Chiara Messana.

 

Dins de