Una expedició estudia els impactes de la deforestació a Madagascar
31/03/2016
Una expedició científica al Parc Nacional de Ranomafana (Madagascar) en què participa l’investigador Álvaro Fernández-Llamazares, de l’ICTA-UAB, estudia els impactes de la desforestació causada per l’expansió dels arrossars. Es tracta d’un projecte integratiu liderat per la Dra. Mar Cabeza, investigadora i professora d’ecologia a la Universitat de Hèlsinki (Finlàndia), que combina aspectes de canvis faunístics amb les implicacions per les gents que hi interaccionen. Com a part d’un estudi més ampli, l’expedició científica es centra en fer un seguiment dels ratpenats de Madagascar.
Amb un territori que abraça menys del 2% de la superfície de tot l’Àfrica, l’illa de Madagascar figura en la cinquena posició de la llista dels països amb més biodiversitat del món. A Madagascar viuen un gran nombre d’espècies úniques que no es troben enlloc del planeta: l’illa aplega un 36% de totes les famílies de primats del planeta o més de 1.000 espècies d’orquídies diferents, entre altres exemples. No és estrany, doncs, que nombrosos ecòlegs i paleontòlegs hagin denominat l’illa de Madagascar com el vuitè continent. No obstant, tractant-se d’un dels països amb un Índex de Desenvolupament Humà més baixos del món, els ritmes de desforestació a l’illa són alarmants. Malauradament, més del 85% dels boscos originals de Madagascar ja han desaparegut per sempre.
L’objectiu principal de l’expedició és analitzar si els patrons de canvis de fauna derivats de la desforestació són similars per als ratpenats que per a altres grups animals.En altres termes, es tracta de comprovar si la composició de les comunitats de ratpenats que es troben a l’interior del Parc Nacional de Ranomafana difereix de les comunitats que es troben a la perifèria dels boscos, e2n poblacions rurals i en els trossos de bosc més fragmentats. Amb un disseny experimental rigorós, els investigadors analitzen especialment el paper de diferents espècies bioindicadores, particularment sensibles als canvis. A banda d’estudiar aquests canvis faunístics, també recullen mostres dels ratpenats capturats per estudiar els efectes de la presència de ratpenats a les poblacions humanes: l’equip estudia tant la contribució dels ratpenats insectívors a la reducció de plagues de l’arròs, com el risc d’acumular i transmetre malalties víriques emergents (com per exemple els virus d’Ebola, Nipah o Hendra). L’equip també visita els pobles a la perifèria del parc nacional per analitzar les percepcions locals cap als ratpenats i reflexionar sobre conflictes locals lligats amb pobresa, fam i desforestació.
El portal de divulgació Recerca en Acció ha fet un seguiment de l’expedició científica a Madagascar. Només cal que accediu al bloc Madagascar: natura i biodiversitat al vuitè continent per a gaudir-ne del seu relat. Recerca en Acció ha seguit les passes d’aquest grup d’ecòlegs i biòlegs, tot apropant-nos l’exuberant fauna i flora de Madagascar fins a les pantalles dels nostres ordinadors. Amb una prosa amena i un to divulgatiu, els investigadors han compartit en primícia els seus diaris científics.