Un estudi de la UAB posa en evidència les xifres oficials de la pobresa

Un estudi del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la UAB -que es publica avui a la revista Perspectives Demogràfiques- es pregunta com és possible que els indicadors oficials de pobresa no siguin sensibles a una de les crisis econòmiques més colpidores de les darreres dècades a Espanya.

23/01/2017

Quan s’utilitza el llindar de pobresa ancorat als nivells observats l’any 2009 (als voltants de l’inici de la crisi), el nombre de persones pobres entre 2010 i 2014 passa de 10.2 a 14.7 milions, un augment del 45%.

Segons un estudi del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB, els indicadors oficials de pobresa a Espanya – que assenyalen un tímid increment de 20% a 22% entre 2004 i 2014 – no reflecteixen adequadament els canvis recents en l’economia espanyola arran de la crisi. Quan s’utilitza el llindar de pobresa ancorat als nivells observats l’any 2009 (als voltants de l’inici de la crisi), el nombre de persones pobres entre 2010 i 2014 passa de 10.2 a 14.7 milions, un augment del 45%.

Un estudi del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la UAB, que es publica avui a la revista "Perspectives Demogràfiques", es pregunta com és possible que els indicadors oficials de pobresa no siguin sensibles a una de les crisis econòmiques més colpidores de les darreres dècades a Espanya, ja que les mesures oficials s’han mantingut tossudament estables al llarg de la darrera dècada. I ho expliquen amb la definició que els instituts d’estadística fan servir per tal de decidir qui es pobre i qui no ho és. “Si ens apartem d’unes mesures oficials excessivament acomodatícies, hi ha raons pel pessimisme”, assenyalen els investigadors, autors de l’estudi.

Als països de la UE, es considera que una persona és pobra (mesura oficial) si el seu nivell d’ingressos és inferior al 60% de la mitjana d’ingressos del país. “El greu inconvenient d’aquestes mesures és que només tenen en compte la posició relativa dels individus, independentment dels nivells absoluts d’ingressos, de manera que són completament insensibles als períodes d’expansió i contracció generalitzats pels que ha passat l’economia espanyola al llarg dels darrers deus anys”, assenyala Iñaki Permanyer, investigador del CED-UAB i autor de l’article, juntament amb Pinar Köksel, també del CED-UAB.

Segons els investigadors val la pena mesurar la pobresa econòmica emprant un llindar de pobresa ancorat als nivells de l’any 2009 (és a dir, agafant el nivell de vida als voltants de l’inici de la crisi com a referència). Aleshores els resultats són colpidors: entre 2010 i 2014 el nombre de persones pobres passa de 10.206.684 a 14.794.664, amb un increment absolut de 4.587.980 individus (és a dir: un increment relatiu del 45% respecte la quantitat inicial).

Per a l’investigador Iñaki Permanyer “les maneres com definim i mesurem els fenòmens socials tenen una importància cabdal no només a l’hora d’intentar retratar i comprendre el món que ens envolta sinó també quan intentem modificar-lo i corregir-lo”.

L’estudi analitza l’evolució recent dels nivells de pobresa en funció de tres característiques bàsiques: l’edat, el país de naixement i l’educació. L’increment de la pobresa ha estat particularment fort per als infants i la població en edat laboral, les persones sense estudis universitaris i pels nascuts a l’estranger.

-PEL QUE FA A L'EDAT:
Quan comparem les mesures de pobresa relativa oficials entre 2009 i 2014 es pot apreciar com s’ha produït un increment de la pobresa relativa per a tots els grups d’edat per sota dels 65 anys juntament amb un descens de la mateixa per tots els grups per sobre de l’edat a la jubilació. Les persones en edat de jubilació és el sector de la població per grups d’edat que menys sembla haver patit l’impacte de la crisi econòmica. Els alts nivells de pobresa infantil i juvenil encara serien més alts de no ser per uns patrons de co-residència entre generacions que afavoreixen la convivència amb els pares fins edats ben avançades.

-PEL QUE FA A L’ORIGEN DELS INDIVIDUS:
Les dades mostren com més de la meitat del nascuts a l’estranger eren pobres l’any 2014. Les diferències entre nacionals i estrangers s’estan eixamplant en el temps.

-PEL QUE FA AL NIVELL EDUCATIU:
Segons el nivell educatiu, com més alt és el nivell educatiu dels individus, menor és la incidència de la pobresa. Malgrat que els individus amb estudis universitaris són els menys afectats per la incidència de la pobresa, aquesta s’ha incrementat en tots els nivells educatius. Per als individus amb estudis secundaris o universitaris la incidència de la pobresa s’ha duplicat en tant sols cinc anys, i gairebé una de cada dues persones majors de 25 anys sense educació primària és pobra.

Tot i que encara queden cinc anys per arribar a la data límit establerta per la UE al programa Europa 2020 (que es va plantejar reduir la pobresa a Espanya en 1,4 milions de persones entre els anys 2010 i 2020), les possibilitats d’assolir l’objectiu semblen particularment escasses, segons assenyalen els investigadors en aquest estudi.

ARTICLE DE REFERÈNCIA:
"Mirades alternatives sobre la pobresa a Espanya: una qüestió de definició i mesura". Revista Perspectives Demogràfiques. Gener 2017- Iñaki Permanyer i Pinar Köksel: