"Tenir en compte el gènere en ciència vol dir fer-nos preguntes científiques des del punt de vista de la dona"

El passat divendres, 15 de maig, Deboleena Roy va oferir la conferència titulada "Women, Gender, and Feminist Theory in Science" a Ciències, en el marc del workshop "Getting Engaged with Gender-Sensitive Science". La seva recerca visibilitza l'androcentrisme de la pròpia disciplina i aporta elements com la de la plasticitat del cervell.

20/05/2015

"La majoria d’investigadors en el camp de la biologia són homes, i sempre han buscat com dissenyar una nova hormona que reguli l’ovulació de la dona. I jo em pregunto: Per què han de ser sempre els cossos de les dones els que han de ser regulats? Si les preguntes científiques les fessin les dones potser ens plantejariem com fer anticonceptius per regular el cos de l’home, i no sempre el de la dona".

Deboleena Roy és professora titular de l'assignatura "Estudis de Dones, Gènere i Sexualitat" i de Neurociència i Biologia del Comportament a la Universitat d'Emory (Estats Units). És especialista en neuroendocrinologia reproductiva i biologia molecular, àmbit en el qual es va doctorar per l'Institut de Ciències Mèdiques de la Universitat de Toronto. Les seves àrees d'interès inclouen estudis feministes sobre ciència i tecnologia, filosofia de la ciència, estudis de sexualitat, neurociència i biologia sintètica i molecular, i salut reproductiva i justícia social. Les seves investigacions han destacat pel fet que planteja abordar les neurociències des del feminisme i els estudis de gènere, enfortint les qüestions d'ètica a les neurociències, fonamentals per orientar la recerca en aquest camp.

-S’està fent actualment recerca que té en compte el gènere?
En general, crec que durant els últims 20-25 anys s’ha estat fent un esforç en aquest sentit, i s’ha tingut cura per incorporar-ho a la recerca, però no ha estat suficient. Potser és que no hem trobat la fòrmula. De vegades parlem de gènere sense la necessitat de parlar de feminisme. Crec que caldria tenir en compte alguns aspectes del feminisme a l’hora de fer ciència i recerca. Per exemple, pel que fa a les relacions de poder a la ciència, la subordinació de molts grups, etc…Caldria ajuntar-ho tot per tal de fer una recerca millor i més igualitària. Hem obert una porta. Estem en el camí. Però cal una perspectiva més àmplia i aprofundir-hi.

-La ciència és diferent si és conduïda per homes o per dones?
Una teòrica feminista va dir: “Si una dona dirigís la ciència, les regles no canviarien: la poma continuaria caient de l’arbre”. Però estem parlant d’una altra cosa. Depèn del que entenem per ciència! Si un creu que la ciència és trobar la veritat, aleshores és primordial veure qui fa les preguntes, què és el que es vol saber, perque depenent de qui les faci, es buscarà (s’investigarà) una o una altra cosa. Si sempre les fan persones del mateix gènere, sempre tindran el mateix enfoc. Si tú estàs a la part que pregunta, potser les preguntes canvien.

-Podria posar un exemple?
-Jo sóc biòloga i estudio aspectes de neurociència i biologia reproductiva. La majoria d’estudis fets sobre anticoncepció són sobre com dissenyem una altra píldora anticonceptiva per a la dona. La majoria d’investigadors en aquest camp són homes, i es pregunten en la seva recerca: Com es dissenya una nova hormona que reguli l’ovulació de la dona? I jo em pregunto: per què han de ser sempre els cossos de les dones els que han de ser regulats? Si les preguntes científiques les fessin les dones potser ens plantejariem com fer anticonceptius per regular el cos de l’home, i no sempre el de la dona.
Com a científic, tú has de conèixer el mecanisme de les hormones i has de conèixer de biologia, però la pregunta que tú et fas per investigar, és el que marca la diferència.

-Vostè investiga sobre qüestions ètiques en les neurociències.
-Sí. Per a mi allò interessant quan fem recerca i trobem diferències és què farem amb aquestes diferències, i aquesta és la qüestió fonamental. En la recerca científica t’has de preguntar què faràs després amb el que trobis, perquè són qüestions ètiques molt greus, i potser estàs justificant diferències (com ara una naturalització de la racialitat, o diferències que no existeixen però que pot ser que s’utilitzin per oprimir les dones més, etc.). La questió és: per què s’està buscant allò? Servirà per justificar les diferències encara més?

-Per què creu que les dones no arriben a nivells alts en els llocs de docència i investigació a la universitat?
Bé, pel que ha explicat la María Jesús Izquierdo en la conferència, aquí a la UAB estan arribant més que en altres llocs, per la qual cosa crec que esteu fent alguna cosa bé. Però sí que és veritat que, en general, no arriben.
A Estats Units, en el camp de la Biologia, les dones són més del 50% entre els estudiants, però a nivell de professorat, a mida que vas pujant, la xifra va baixant: les professores júnior entre 25-30%, les professores associades 10-15%, i les professors a temps sencer, menys del 10%.

Alguna gent diu –jo no hi estic d’acord- que nosaltres no estem arrivant. Jo crec que el problema és que hi ha factors institucionals que fan que no arribem. La cosa és per què no arribem? I és que ens trobem amb la metàfora de la “canonada foradada”. Què està passant amb aquesta canonada?

Per exemple, un científic es dona per descomptat que no ha d'assumir tot el que està assumint la dona, i que la societat dona per fet que ha d’assumir: tota una sèrie de feines que només pot fer ella com ara la criança dels fills, l'organització de la llar, etc… La societat considera que la feina d’un investigador requereix molta dedicació i moltes hores de feina solitària, una feina monacal gairebé, i es veu que això no ho pot fer una dona, i només ho pot fer un home. Es veu que la dona s’ha de centrar en estar guapa i elegant i ja està. Per què?

-Què vol dir el concepte de "plasticitat del cervell", del qual vostè parla?
-El meu interés d’estudi és la plasticitat del cervell. Jo parteixo de que el concepte de gènere no és fixe. Jo no parlo d'inerseccionalitat, perque aquesta assumeix que hi ha dues identitats que necesiten estar juntes. La teoria feminista ha complicat aquestes categories. La plasticitat del cervell vol dir que aquest canvia segons el moment, depèn dels factors. Ara pensem que els cromosomes que ens defineixen com a homes o dones són fixes, i no és així. Dins dels mateixos cromosomes X o Y hi ha variacions en l'expressió del gen i això ens ha de fer veure que les definicions i raons que li donem a les coses no són fixes, igual que no ho són les expressions d'aquests gens.

-De què parlarà a la conferència?
En aquesta xerrada, vull explicar que a mida que ens embarquem en projectes crucials, hauriem de pensar sobre el concepte de gènere i el significat de la diferència, per influir en les preguntes científiques que ens fem, en el que decidim preguntar-nos i en els nostres marcs experimentals, i això alhora també influirà en com interpretem e implementem les nostres troballes científiques.