La UAB obté sis ajuts a projectes de la convocatòria RecerCaixa

28/01/2016

Jordi Portabella, director de l’Àrea de Recerca i Coneixement de la Fundació Bancària ”la Caixa”, i Sergi Bonet, vicepresident de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i rector de la Universitat de Girona, acompanyats de Claudi Alsina, Secretari General del Consell Interuniversitari de Catalunya, van lliurar ahir a CosmoCaixa els 19 nous ajuts atorgats als projectes seleccionats a la sisena convocatòria del programa RecerCaixa, que pretén impulsar i fomentar la recerca d’excel·lència a Catalunya, incrementar el progrés social i econòmic, i millorar el benestar de les persones.

La dotació total que han rebut el nous projectes ha estat de més d’1.605.400 milions d’euros. Amb aquesta nova edició, i sumant totes les convocatòries anteriors, des del 2010 fins al 2015, el programa RecerCaixa ha impulsat 139 projectes de 31 universitats i centres de recerca de tot Catalunya, als quals s’ha destinat, en conjunt, 9.905.408 euros.

La UAB lidera les universitats catalanes en nombre de projectes concedits per la convocatòria. Dels 19 projectes que rebran finançament, 6 corresponen a recerques on participen investigadors de la UAB. En total, s’hi han presentat 211 projectes de 42 institucions diferents, dels quals el 34 % són recerques de l’àmbit de les humanitats i la cultura; el 28 %, de les polítiques públiques; el 22 %, de l’educació, i el 18 % restant, de la inclusió social. Els 19 projectes seleccionats representen el 8,6 % del total i estan liderats per investigadors de 14 centres de recerca i universitats de Catalunya. D’aquests, n’hi ha 7 que pertanyen a l’àmbit de les polítiques públiques, 5 al de les humanitats i la cultura, 4 al de la inclusió social i 3 al de l’educació.

Projectes concedits a la UAB

Reconstrucció digital del passat prehistòric: realitat virtual i intel·ligència artificial per entendre la vida social al neolític. Raquel Piqué, Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Juan Antonio Rodríguez, Consell Superior d’Investigacions Científiques.

El projecte desenvoluparà noves formes de representació virtual (modelització 3D) i mètodes d’anàlisi computacional de la forma i la textura d’objectes arqueològics i edificis prehistòrics que permetin reconstruir com va ser el poblat neolític de la Draga (Banyoles). El seu objectiu és utilitzar la simulació com a instrument per a la investigació del passat, la divulgació científica en museus i la producció de materials docents per a les escoles.

ARREL. Aplicació de jocs seriosos en entorns col∙laboratius per a la transmissió del patrimoni cultural de Catalunya. Josep Maria Macias Solé, Institut Català d’Arqueologia Clàssica, i Juan José Ramos González, Departament de Telecomunicació i d’Enginyeria de Sistemes, Universitat Autònoma de Barcelona.

El projecte té previst crear un vídeojoc educatiu adreçat a les escoles i centres docents de secundària perquè els estudiants puguin aprendre de manera lúdica i interactiva aspectes del Patrimoni Cultural de Catalunya. En concret, el joc vol mostrar quin va ser l'origen i les causes de la configuració actual i l' evolució històrica d'una part de la ciutat de Tarragona i les seves infraestructures, que va estar condicionada en part per la ubicació de l'antic circ romà en el centre de la ciutat. Un fet que els alumnes hauran de descobrir per si mateixos formulant hipòtesis i treballant en equip L’objectiu final és potenciar les habilitats i l’aprenentatge en l’àmbit de les Humanitats i despertar la curiositat i l'interès dels alumnes per descobrir el nostre passat.

I ara, escriptura! Millorar l’expressió escrita per garantir l’equitat de l’alumnat. Naymé Salas, Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura i de les Ciències Socials, Universitat Autònoma de Barcelona

L’objectiu de la recerca és donar eines que permetin millorar aquesta competència bàsica, així com dissenyar intervencions educatives innovadores, basades en els resultats d’investigacions del mateix equip que fa la recerca i alienes, tant de l’àmbit nacional com internacional. Aquestes intervencions es volen adreçar tant a alumnes de primària com d’ESO, i sobretot de centres d’entorns desafavorits. En aquest procés tindran un paper destacat els diferents actors que hi intervenen: alumnes, docents i pares.

Anàlisi demogràfica de les desigualtats socioeconòmiques de la salut a Catalunya en el context de la darrera crisi econòmica: gènere, generació i territori. Jeroen Spijker, Centre d’Estudis Demogràfics, Universitat Autònoma de Barcelona.

L’estudi vol analitzar les desigualtats en salut en funció del perfil socioeconòmic de la població catalana major de 50 anys, amb una atenció específica en l’impacte de la crisi socioeconòmica. L’objectiu és aportar informació útil per definir i concretar polítiques públiques de salut més efectives ―com a conseqüència del coneixement del perfil de la subpoblació més vulnerable― i que contribueixin a promoure l’equitat en la salut entre la població catalana.

El buit salarial com a fenomen multidimensional. Anàlisi de barreres institucionals, organitzacionals i culturals. Propostes per a la intervenció. Pilar Carrasquer, Departament de Sociologia, Universitat Autònoma de Barcelona.

La recerca vol analitzar per què les polítiques orientades a la reducció de la bretxa salarial són, en general, poc efectives, i també el motiu de la seva disparitat en determinats entorns sectorials, especialment l’empresarial. El projecte té previst crear un consell assessor extern i plural amb la participació dels agents socials i institucionals implicats, per tal d’aportar informació i eines que contribueixin a eradicar la desigualtat de gènere en aquest àmbit.

Estratègies de supervivència en llars pobres: el paper de les xarxes de suport formal i informal en períodes de crisi econòmica. Miranda Jessica Lubbers, Departament d'Antropologia Social i Cultural, Universitat Autònoma de Barcelona.

El projecte descriu les estratègies de supervivència dels col·lectius vulnerables dins els tres nivells de protecció social: informal, institucional i associatiu. Generalment, les enquestes avaluen el suport que els enquestats creuen que poden aconseguir, però aquest estudi es vol analitzat el suport real en una situació de necessitat, així com les seves transformacions al llarg de la situació de pobresa. Aquesta anàlisi és fonamental per dissenyar o reforçar polítiques dirigides a eradicar la pobresa entre els segments més vulnerables de la societat. L’equip inclou investigadors professionals i representants del tercer sector.