"La ciutat amb comunitats que no comparteixen corre el risc de patir greus desigualtats i conflictes"

23/06/2017

Ash Amin és un investigador cosmopolita, que ha centrat la seva recerca en els processos de canvi espaial en un context global, i els canvis que representa a nivell econòmic, social i polític. La immigració i el multiculturalisme ha estat també un dels seus focus d'investigació.

És catedràtic de Geografia i està considerat un dels principals experts actuals en els àmbits de la geografia econòmica i el desenvolupament regional europeu. Ha estat guardonat amb el premi Edward Heath de la Royal Geographical Society de Londres per la seva contribució a la recerca sobre Europa i se l'ha distingit com a comandant de l'Ordre de l'Imperi Britànic.

1.- El seu darrer llibre es titula ”Seeing like a city”, a l’igual que la conferencia que oferirà en breus moments aquí al Centre d'Estudis Demogràfics. De què parlarà?
La xerrada que oferiré –com el llibre- comença amb una idea molt simple: avui dia el món està fet sense tenir en compte les ciutats; tot i que tenen un pes molt important. Les ciutats governaran en el futur. Són centres de poder econòmic, polític i cultural, però també d’extrema pobresa i desigualtat. Estem en un moment en que els polítics ho comencen a veure. És l’inici de pensar com una ciutat. A més d’un paradigma de l’esforç humà, les ciutats són un món de símbols, cossos, edificis, tecnologies i infraestructures. És una màquina d'interacció i confrontació d’aquests elements, que s’ha accelerat durant els darrers 20 o 30 anys.

2.- I a què es degut aquesta acceleració?
Crec que a la massiva migració del poble a la ciutat, i també a la migració internacional a la ciutat -a causa de la guerra, la pobresa-. També perquè les ciutats atrauen persones que són “elits” com ara els investigadors, estudiants, turistes,… Tradicionalment els humans i les institucions construien la ciutat però això ara no és així, va molt més enllà: ara la ciutat no és tant sols una gran concentració de gent, d’infraestructures, de coses, tecnologies, comunicacions…és una gran màquina.

3.- La globatlizació està impactant de la mateixa forma a les ciutats del Nord (món desenvolupat) que les del Sud (món no desenvolupat)?
La globalittzació ens homogenitza, però també ens diferencia. Un petit nombre de ciutats són l’elit: Paris, Londres, Tokyo, Barcelona, etc., i totes elles són molt similars, són ciutats globals. Aquest procés d’homogenització està trencant la idea tradicional del nord i del sud. Les grans ciutats del món són molt semblants: són “smart cities”, tenen grans concentracions de pobresa, d’imigració, alhora que de coneixement i de tecnologia,… I són centres de poder, condueixen el món. Però al 2050 aproximadament nomès unes 600 ciutats proveiran el 60% de tot el món.

Alhora la globalització està creant un gran forat (gap) de desigualtat entre les ciutats, moltes al sur, que han patit una gran explosió de població, convertint-se en centres de pobresa i exclusió social amb grans problemes de gestió i governança -són les ciutats de 5, 10 o 15 milions de persones-, que són molt diferents que les ciutats mitjanes del Nord, d'Europa per exemple.

4.- Parla sovint de la importància de les xarxes en una ciutat. Quina classe de xarxes?
Allò bàsic i essencial per qualsevol ciutat són les xarxes de subministrament com són les infraestructures o polítiques que proveeixen els ciutadans d’aigua, electricitat, educació primària, sanitat, comunicacions i habitatge. Això és bàsic i necessari, i és el que fa que es crei o destrueixi una ciutat. Totes les ciutats necessiten integració. Una altra xarxa és la xarxa de coneixement: les comunitats intel.ligents, les tecnologies smart, que permet a diferents comunitats parlar entre elles, compartir el coneixement i comprendre’ns els uns als altres. Tot això et permet veure que som diferents però alhora som part del mateix. I tot està interconnectat, com en una màquina.

5.- Sovint es refereix a “compartir” quan parl de les ciutats. Com és d’important això en les grans ciutats?
Penso que és crucial, encara que no pas necessari. En termes de prosperitat econòmica d’una cituat no necessites realment compartir. Els negocis i les elits no ho necessiten.

Però si parlem en termes socials i d’integració de les comunitats, aleshores és molt important: el "I'm what I'm because of you".  Si els ciutadans i tot el que hi ha en una ciutat, no es comparteix, corres el risc de tenir una ciutat dividida, desigual, i en conflicte! A curt termini pots aconseguir fer molts negocis i diners -una ciutat rica-, però a llarg termini, aquesta ciutat es convertirà en una ciutat amb pobresa, i d'aquí sorgirà el conflicte permanent.

6.- Estic pensant en el nou president dels Estats Units, Donald Trump, i les seves declaracions contra la població immigrant.
Buff. Aquest és un home de negocis que no té interés en els estrangers ni en reconduir els conflictes. És un perfecte exemple de la classe elitista que nomès mira pel seu propi interés, sense intenció de compartir res. Representa el nacionalisme de compartir amb les úniques persones de la teva classe social i iguals que tu. Quan parlo de compartir em refereixo a ser cosmopolita, amb la mirada oberta a la gent i a tot allò que no coneixes.

7.- Què es pot fer per tal que els immigrants s'integrin a la ciutat?
Abans que res, canviant el llenguage imperialista que utilitzen els mitjans i els polítics, perquè aleshores fas sentir als immingrants que ells no són necessaris ni poden contribuir ni tenen res en què contribuir. En segon lloc, si vols que un immigrant contribueixi li has de proporcionar uns mínim per viure. Aleshores és quan li fas sentir que la ciutat és per a ell i també per a tu, sense excloure a ningú. I en tercer lloc és molt important que el municipalisme s’utilitzi per fer polítiques multiculturals però sense necessitat de justificar-les. Estic pensant en l’Ada Colau. Nosaltres, d’alguna manera, som tots immigrants a la nostra ciutat, tots som diferents. Amb el llenguatge adequat i les polítiques adequades tothom hauria de sentir-se integrat.

8.- La crisi econòmica ha generat aquesta desconfiança cap a la immigració?
Sí. Aquest problema generat arran de la cris econòmica és a tot arreu, i està produint un creixent nacionalisme a tot arreu. Jo em pregunto qui té el dret de dir aquesta és la meva ciutat. La ciutat pertany a la persona que paga els impostos, i/o a la persona que demostra que és un bon ciutadà. A més, enmig d'aquesta crisi és molt important que els polítics facin alguna cosa per la gent pobra. No podem fer una ciutat oberta si no ens preocupem pels pobres i els refugiats. O només et preocupes per les elits i classes altes, o també tens en compte els pobres i els que estan en risc d'exclusió social. I aquesta elecció és política.