Estableixen una classificació pionera per al càncer colorectal

13/10/2015

El treball col·laboratiu ha estat realitzat gràcies a un consorci internacional i ha establert, per primera vegada, una classificació nova i pionera per al càncer colorectal (CCR) sobre la base de dades genòmiques. L’estudi ha reunit 4.000 mostres de pacients i ha definit un patró de subtipus genòmics de consens que, a més d’identificar les característiques biològiques intrínsiques dels tumors, també correlaciona aquestes dades amb el comportament clínic i el pronòstic dels pacients.
 
El treball, coordinat pel Grup de Ciència de Dades en Oncologia (Oncology Data Science, ODysSey) del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) juntament amb SAGE Bionetworks (Seattle), s’ha publicat avui a la revista Nature Medicine i ha comptat també amb la participació del Dr. Josep Tabernero, director del VHIO, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)  i coautor del treball, i del Dr. Ramon Salazar, de l’Institut Català d’Oncologia (ICO).

El gran nombre de mostres estudiades va eliminar la dispersió de resultats i va concentrar una senyal molt clara al voltant de 4 subtipus molt consistents. “Ara podem afirmar que per primera vegada existeix una classificació de consens realitzada no per un grup sinó per un consorci internacional d’experts en l’estudi del CCR”, afirma Rodrigo Dienstmann, investigador principal del Grup ODysSey i primer autor de la publicació. La recerca ha estat impulsada per l’Obra Social “la Caixa” a través del programa “la Caixa” International Program for Cancer Research and Education, un suport essencial que ha afavorit aquests resultats i ha permès que el Dr. Dienstmann es dediqués a una carrera de recerca internacional en centres de Seattle (SAGE Bionetworks), Boston (Massachusetts General Hospital) i Barcelona (VHIO).  

Al VHIO i a SAGE Bionetworks s’ha dissenyat un algoritme que a partir del big data disponible ha permès aconseguir les conclusions del consens. “Els resultats ja ens confirmen que la biologia dels tumors dels diversos subtipus és tan radicalment diferent que gairebé podrien ser tumors diferents. Això ajuda a entendre per què en el CCR els tumors es comporten de manera tan diferent davant d’un mateix tractament”, continua el Dr. Dienstmann.
 
Un consorci internacional de recerca col·laborativa

En els últims anys la classificació d’alguns dels tumors ha canviat de forma radical gràcies a l’estudi de l’expressió genètica dels tumors. Aquest és el cas del càncer de mama, per exemple, amb una traducció important d’aquests descobriments al tractament personalitzat de les pacients. Tot i la multitud d’esforços que s’hi ha dedicat, la classificació genòmica del CCR no s’havia incorporat a la pràctica clínica. De fet, es van arribar a establir classificacions però diferien en el nombre de subtipus així com en la interpretació dels resultats. L’heterogeneïtat d’algoritmes i el nombre reduït de mostres analitzades en els diversos estudis en dificultava l’acceptació per la comunitat científica. Aquesta “crisi” de resultats va portar els investigadors a fer un front comú i unir esforços en forma d’un consorci internacional. Unir esforços en aquesta ocasió consisteix a sumar el nombre de mostres de pacients, el coneixement de la biologia i l’evolució del CCR, a més de competència per a fer anàlisis de big data.

Dades sobre la nova classificació

Els grups que s’han proposat per consens són fonamentalment 4: els Consensus Molecular Subtypes – CMS). CMS1  (inestabilitat microsatèl·lit immune, 15% dels tumors) és un subtipus que es caracteritza per una potent activació immunològica i el grup de pacients afectats per aquest grup és el que més benefici obtindria amb la immunoteràpia. El CMS2 (epitelial canònic, 40% dels tumors) és el grup amb més inestabilitat cromosòmica, el que segueix la carcinogènesi clàssica del CCR amb activació de les rutes WNT, MYC i EGFR. El CMS3 (epitelial metabòlic, 15% dels tumors) es caracteritza per tenir desregulació de les vies metabòliques associades a mutacions del gen KRAS. Per últim, el CMS4 (mesenquimal, 30% dels tumors) presenta un pronòstic molt desfavorable amb el tractament estàndard de CCR a causa de l’activació de les vies de TGFB, angiogènesi i invasió estromal.

De la genòmica a la clínica: un Consorci Open Access

Amb les primeres dades de consens d’aquesta nova classificació, s’intueixen algunes traduccions clíniques. Per exemple, saber quin subtipus té pitjor pronòstic o quin respon millor a teràpies moleculars podria ajudar molt els oncòlegs. “Ara hem d’estudiar quina és l’aplicabilitat clínica d’aquesta classificació  i per a fer-ho s’han dissenyat alguns assajos clínics que ja s’estan fent en centres de referència, com el VHIO i l’Institut Català de la Salut (ICO). Els resultats d’aquests assajos determinaran quines teràpies són les més beneficioses per a cada subtipus de CCR”, explica el Dr. Dienstmann. “Per a fer aquestes anàlisis i facilitar-ne el trasllat a la pràctica clínica, el consorci ha desenvolupat eines bioinformàtiques open access que permeten a investigadors de tot el món classificar tumors de CCR que tinguin dades genètiques de microrray”, conclou el Dr. Dienstmann, que acaba de rebre la beca MERCK Grant for Oncology Innovation per seguir estudiant l’impacte terapèutic de la nova classificació molecular del CCR.