"El temps que es passa en parella depèn sobretot de factors culturals"

08/03/2016

Joan García Román, doctor en demografia per la UAB i investigador al Minnesota Population Center de la Universitat de Minnesota (EUA), va impartir la conferència "Couples Shared Time Across Decades, Countries, and the Life Course" el 25 de febrer passat, al Centre d'Estudis Demogràfics (CED) de la UAB. El demògraf va explicar el seu treball sobre com ha evolucionat el temps compartit per les parelles durant els darrers 50 anys. La seva recerca inclou també un estudi comparatiu entre el temps que passen junts els membres de les parelles a Estats Units, Espanya i França.

Parli'ns de la seva trajectòria. Per què va marxar a la Universitat de Minnesota?

Em vaig diplomar en Estadística i, més endavant, vaig fer la tesis al CED, on vaig treballar durant tretze anys. La tesi tractava sobre l'ús del temps a les parelles de doble ingrés i la vaig llegir el 2012. Així, vaig començar a treballar en temes d'usos del temps. Després, vaig buscar una estada postdoctoral i va sorgir la possibilitat d'anar al Minnesota Population Center. Em vaig incorporar a un projecte sobre harmonització de dades d'usos del temps. Vaig anar per ser-hi dos anys com a mínim i, el proper mes de juliol, ja en farà tres.

En què ha canviat el temps que comparteixen els membres de les parelles durant els darrers 50 anys?

Un cop a Minnesota, va sortir la possibilitat d'estudiar aquest tema amb altres investigadors que havien fet un treball, centrat en Estats Units, sobre amb qui compartim el temps. Vam aprofitar per observar com el temps en parella havia canviat des dels anys seixanta fins al 2012. Vam veure que, al contrari del que havíem vist a altres estudis, no ha decrescut, sinó que ha augmentat lleugerament malgrat la sensació que els horaris laborals dificulten la conciliació de les vides familiar i laboral. Vam diferenciar també pares i no pares i vam concloure que tots dos tipus de parelles havien augmentat el temps compartit però els pares havien augmentat, principalment, el temps que compartien amb la parella i amb els fills.

Les dades permeten detectar algun tipus de desigualtat de gènere?

No, i ens ha sorprès una mica. En altres aspectes dels usos del temps, el gènere està molt present -el temps dedicat a diferents activitats- però, en aquest cas, no hem trobat diferències significatives.

Què es reflecteix en relació a la conciliació de la vida personal i la laboral?

Que, tot i que ara hi ha dos horaris laborals, no sembla que compartir temps amb la parella sigui més dificultós que quan n'hi havia només un.

Hi ha relació entre les condicions econòmiques de les parelles i el temps que passen junts?

Utilitzem sempre parelles en què almenys un dels membres de la parella està ocupat. Ens sortia que les classes socials més altes tendeixen a passar més temps amb la parella i a valorar-lo també més.

Han fet també una comparació entre diversos països. Hi ha grans diferències?

Vam comparar Espanya, França i Estats Units. Volíem treballar amb tres països diferents culturalment tot utilitzant una metodologia similar. Vam comprovar que es passa més temps amb la parella a Espanya que a França, i més a França que als Estats Units. A Espanya, es passa unes cinc hores i mitja al dia amb la parella. En temps total amb la parella, hi ha aproximadament una hora al dia de diferència entre Espanya i Estats Units.

Quins factors hi intervenen?

Vam intentar veure per què tot partint de la hipòtesi que la feina era molt important però va resultar que el treball explicava només una part petita d'això i que es devia sobretot a factors culturals relacionats amb els usos del temps. Les activitats que més es comparteix amb la parella són els menjars, les activitats d'oci en general i la televisió. A Espanya i a França, es comparteix molt de temps amb la parella als àpats perquè s'hi destina molt de temps. I, a Espanya, es passa molt de temps amb la parella en companyia dels fills. Vam veure també que l'horari típic espanyol, una mica més endarrerit, permet concentrar el temps amb la parella a altes hores de la nit: més gent està amb la parella a les onze de la nit que a Estats Units o França.

Amb quines dades treballen?

Treballem amb enquestes d'usos del temps. La gent que hi participa ha d'omplir un diari durant 24 hores sobre totes les activitats que realitza. A més, ha d'explicar si estàs fent una activitat secundària. Per exemple: entre tal hora i tal altra, ha estat dinant i veient la televisió. A les últimes enquestes, es pregunta també si està utilitzant internet. Es pregunta també on està: al lloc de treball, al carrer, a casa, etc. Una altra informació que es demana és amb qui està. Aquesta és la informació que nosaltres recollim: si hi és present la parella, un fill, una altra membre de la llar, etc.

Esmenta internet, que deu tenir molta importància en l'estudi de les relacions.

Sí, l'hem de tenir molt en compte sobretot pel que fa en l'evolució temporal. Als anys seixanta, les coses eren diferents. Per exemple, una de les activitats més comuns per compartir amb la parella és veure la televisió, i la televisió no era el mateix als seixanta que ara: la programació no devia durar 24 hores; ara, si no veus un programa al moment, el pots veure més tard; etc. Hi ha canvis que afecten la qualitat del temps amb la parella.

Com ha continuat la seva recerca?

El que estudiem ara és com evoluciona el temps amb la parella al llarg del cicle de la vida. Hem començat a observar els casats i els cohabitants: no surten gaires diferències. Els casats passen una mica més de temps amb la parella però és bastant similar. El que volem fer més endavant, com que hem estudiat sobretot parelles d'entre 20 i 64 anys, és estudiar les parelles més grans: què passa a partir dels 65 anys.

Més informació: Centre d'Estudis Demogràfics