Desenvolupen un mètode per aprendre llengües tot cuinant

01/10/2014

En la seva creació hi han participat investigadors de les universitats Helsingin yliopisto (Finlàndia), Newcastle (Regne Unit), degli Studi di Modena e Reggio Emilia (Itàlia) i Paderborn (Alemanya), així com les investigadores de la UAB Dolors Masats i Marta Juanhuix, professores del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura i de les Ciències Socials i del Departament de Filologia Catalana, respectivament, i membres del Grup de Recerca en Ensenyament i Interacció Plurilingüe (GREIP).
 
LanCook, finançat per la Unió Europea com un dels projectes del programa Lifelong Learning, incorpora tecnologia digital a un conjunt d’estris de cuina per tal de crear un context únic en què la tecnologia serveix per aprendre llengua tot cuinant. El seu objectiu ha estat demostrar tant la utilitat com el potencial dels materials per promoure un aprenentatge de llengües en situacions reals. Igualment, ha permès desenvolupar  un sistema de sensors adherits que es pot emprar per a una gran diversitat de tasques reals que contenen activitats significatives d’interès perquè la gent s’hi impliqui, com és el cas de cuinar.
 
A LanCook els aprenents, agrupats en parelles, reben instruccions des d’una tauleta digital que actua com a cuina interactiva i són guiats pas a pas en el procés d’elaboració de plats típics de diferents zones d’Europa. Per a cadascuna de les set llengües presents a les cuines digitals (alemany, anglès, castellà, català, finès, francès i italià) s'han dissenyat i implementat dues receptes, que s’acompanyen d’apunts culturals.
 
La tauleta conté un software dissenyat especialment per a aquest projecte per tècnics informàtics de la Newcastle University, la universitat coordinadora de LanCook. Aquest programa reconeix el moviment dels sensors que s’incorporen als estris que es fan servir per cuinar o als recipients que contenen els ingredients de cada recepta. Aquesta tecnologia de sensors sense fils és semblant a la que fanservir en algunes videoconsoles i tant el software com el hardware que configuren la cuina digital estan dissenyats per funcionar en una cuina quotidiana, tot i que també poden funcionar sense que hi hagi cap cuina instal·lada. Els aprenents, a més, poden interactuar amb el sistema per sol·licitar ajuda en cas que no hagin entès les instruccions. Aquesta ajuda s’ofereix en forma de missatges d’àudio enregistrats a una velocitat més lenta que la de les instruccions, en forma d’imatges o de vídeos subtitulats.
 
El desenvolupament del projecte ha durat tres anys, durant els quals s’han recollit dades sobre com es pot promoure l’aprenentatge d’una llengua amb una proposta d’aquest tipus. En total, més de 300 aprenents de les llengües del projecte han pogut experimentar què vol dir aprendre llengua tot cuinant en una cuina digital.
 
El professor Paul Seedhouse, de la Newcastle University, destaca que LanCook permet crear un context d’ús real i motivador per als aprenents, que alhora els aporta confiança i els ajuda no només a adquirir la llengua que volen aprendre, sinó també a entrar en contacte de manera activa amb la cultura que hi està vinculada.
 
Les professores Dolors Masats i Marta Juanhuix consideren que LanCook ofereix una proposta innovadora per promoure l’aprenentatge competencial en l’àmbit de les llengües estrangeres en l’educació formal. Per això també s’han atrevit a portar la cuina a una escola de primària i a oferir a joves aprenents d’anglès un context per emprar aquesta llengua amb un objectiu real.
 
LanCook es presenta com un sistema obert, en què es poden anar afegint llengües i receptes de cuina, i també tecnològicament es poden anar incorporant millores al sistema. En un futur proper, l’equip del projecte no descarta desenvolupar el mètode en altre tipus de suport digital, com podria ser una aplicació per a telèfons mòbils.
 
Dues receptes per a cada llengua
LanCook permet realitzar fins a catorze receptes de cuina, dues per a cadascun dels set idiomes que contempla el projecte.
 
Les investigadores de la UAB s'han encarregat de crear i pilotar els materials que permeten a estudiants de català i castellà com a llengua estrangera aprendre aquests idiomes. En el cas del català proposen cuinar bunyols de vent i crema catalana, mentre que, per a l’espanyol, ofereixen l’elaboració d’un salmorejo, una sopa freda típica d'Andalusia, i d’una truita de patates.
 
La cuina alemanya proposa una amanida de patates, una Kartoffelsalat, i un Michreis, un púding d’arròs guarnit amb compota o amb sucre i canyella. La cuina anglesa, Scones -pastes farcides de panses o groselles, que se serveixen amb melmelada o nata- i Chicken Methi Malai, un plat desenvolupat especialment per al projecte i que pretén ser un plat de fusió entre la cuina del Regne Unit i la cuina de l’Índia. La cuina finesa ensenya com preparar una Kalakeitto, una sopa de peix que generalment adopta el salmó com a ingredient principal, i un Marjakiisseli, un púding de fruits del bosc. La cuina francesa, un flam de pera, Clafoutis aux poires, i un Croque-monsieur, un tipus d’entrepà calent de pernil i formatge. I per últim, la cuina italiana permet elaborar un plat de pasta amb olives i tàperes (Penne olive e capperi o Pasta alla Napoletana) i uns rotlles de carn (Involtini alla Contadina) farcits de tàperes, olives i anxoves.
 
www.europeandigitalkitchen.com