Creat un nou índex de desenvolupament humà que analitza 1.600 regions

L'Índex de Desenvolupament Humà (IDH), que publica cada any el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), és l'indicador més famós del món per mesurar el nivell de desenvolupament de les societats. Mostra l'evolució de gairebé tots els països del món pel que fa a tres aspectes claus del desenvolupament: educació, salut i nivell de vida. Però un inconvenient d'aquest índex és que només mostra resultats a nivell nacional, tot i que hi ha una gran disparitat en els nivells de pobresa i la disponibilitat d'infraestructures educatives i sanitàries dins dels països - particularment en aquells que són més pobres-.

El nou indicador creat pels investigadors, batejat com a Índex de Desenvolupament Humà Subnacional (IDHS), mostra l'evolució del desenvolupament humà per a més de 1.600 regions de 160 països entre 1995 i 2015. Aquest indicador està calculat en base a dades de les oficines nacionals d'estadística i del Global Data Lab, que és una de les majors fonts d'informació sociodemogràfica per als països en vies de desenvolupament.

A escala nacional, el nou indicador coincideix amb la versió nacional de l'IDH de Nacions Unides però fa un gran pas cap a l'ampliació, abast i refinament d'aquest índex. Aquest nou indicador es pot entendre com un telescopi que s'amplifica fins a 10 vegades la imatge que s'obtenia pel que fa a desenvolupament humà al món.

Les primeres anàlisis utilitzant el nou indicador mostren que als països amb nivells de desenvolupament humà baix i mitjà, la distribució del mateix en el seu interior és particularment desigual. La desigualtat entre les regions és molt menor en els països rics, on els governs disposen de més recursos per a desenvolupar bones infraestructures educatives i sanitàries en totes les seves regions.

Segons mostra el mapa del món adjunt, amb el nou indicador s'identifiquen patrons de variació geogràfica molt clars dins d'alguns països: per exemple, la divisió Nord-Sud que s'observa en Bèlgica, Alemanya, Itàlia o Espanya; les grans desigualtats territorials en l'interior d'alguns països: Xina, Índia, Brasil o Colòmbia; i altres són molt homogenis: Austràlia. Sovint, les regions on es troben situades les capitals tendeixen a exhibir nivells de desenvolupament humà més alts que a la resta de països.

Dins d'Espanya, s'observa com les regions millor situades, és a dir, que tenen un índex de desenvolupament humà més alt, són, per ordre, la comunitat de Madrid, el País Basc i Navarra; mentre que les que se sitúenen els últims llocs són Melilla, Ceuta i Extremadura.

"L'índex que hem desenvolupat ve a ser com una lupa que permet ampliar el detall de la imatge i identificar problemes en la distribució del desenvolupament humà", comenta l'Iñaki Permanyer, investigador de l'CED-UAB. "Ara es pot veure en quines àrees dins dels països hi ha més mancances educatives, econòmiques o sanitàries, i poder així dirigir els recursos de forma més efectiva cap als llocs que més ho necessitin".

Objectius de Desenvolupament Sostenible
L'any 2014 es van anunciar amb gran pompa els nous Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per al període 2015-2030. Aquests objectius són una crida internacional a l'adopció de mesures per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones gaudeixin de pau i prosperitat.
 
El nou IDHS que acaba de ser publicat proporciona a les organitzacions, els polítics i els investigadors relacionats amb el desenvolupament humà una eina d'accés gratuït extremadament útil per estudiar el progrés de l'Objectiu 1 (eradicar la pobresa), el 3 (salut i benestar), el 4 (educació de qualitat), el 8 (creixement econòmic) i el 10 (reducció de les desigualtats). Ja que el nou indicador encaixa perfectament amb l'agenda global del desenvolupament, Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament ja ha mostrat molt d'interès en els resultats del projecte.