"Allò modern és la barreja i la interacció entre cultures"

25/02/2015

-De què parlarà a la seva conferència?
-De la idea d'una biografia literària del lector. La lectura és un procés d'autoconeixement i autorevelació. Llegim per projectar la nostra personalitat i realitzar-nos, a partir de les nostres lectures. Som el que llegim. I concloc que en les lectures que fan les persones que es dediquen a la literatura el que hi ha és una passió literària. Hi ha relacions emocionals i afectives, amb diferents autors, en diferents etapes de la vida, i aquest procés passional és també una realització personal. Aquesta és la meva tesi.

-Quin és el missatge que vol transmetre als assistents?
-Doncs que cal llegir compromesa, i amb simpatia, allò que se'ns imposa com a necessari.

-Vostè fa que viu als Estats Units més de 30 anys i fa uns 20 que és professor de Brown University. Com es percep la literatura llatinoamericana allà?
-En els últims 20 anys la literatura llatinoameraicana ha estat en el centre de l'escenari de l'educació i s'entén com a part de la interacció del desenvolupament d'un lector jove. Llegir aquesta literatura és accedir a un món creatiu i imaginatiu. Els estudiants americans troben en la literatura iberoamericana un espai de llibertat que no troben en la seva pròpia llengua. Normalment els idiomes són mapes de rutes i estan plens d'exigències i de valors culturals i camises de força. Quan algú és bilingüe, en aquesta llengua apresa exerceix una llibertat que en la materna no té.
I llavors s'observa que passa una cosa que en els nostres països no passa. I és que els joves que estan en les High School nord-americanes llegeixen a Borges, Cortázar, García Márquez, els clàssics, una cosa que no passa en els nostres països. I es dóna la situació que quan arriben a la universitat, als 18 anys, aquests nois ja han llegit tots aquests autors, o bé traduïts a l'anglès, o bé en els seus estudis d'espanyol en la llengua original.

-En un món tan globalitzat on l'anglès sembla ser l'idioma comú per a tot, té futur realment la llengua espanyola?
Sí. Ara ja ningú és monolingüe! Miri, de fet, a Califòrnia es diu que "el monolingüisme és una malaltia que té cura". Ser monolingüe es veu com una cosa en contra de la persona, per la feina, per als estudis, etc.
Els pares s'adonen que els nois han d'aprendre llengües estrangeres com a part de la seva formació. I l'espanyol és part del futur per a qualsevol ciutadà nord-americà de classe mitjana.
 
-A Catalunya som una societat bilingüe. Però fora de Catalunya hi ha polèmica. És positiu que convisquin els dos idiomes, català i castellà?
El plurilingüisme és ideal. En el futur tots parlarem almenys tres llengües, i sobretot en el món global que vivim. Hi ha gent que creu que es pot viure només amb l'anglès, perquè tothom parla anglès, però no és així. Està provat que la gent que coneix més idiomes desenvolupa altres valors essencials per a la persona com són la tolerància, l'obertura de ment, la curiositat per altres cultures, etc.
A vegades en aquest tema està pel mig la política i això, en comptes de sumar, resta. Però les llengües haurien coexistir més enllà dels programes i estratègies polítiques. De fet, les llengües són horitzontals, mentre que el poder és vertical.

El castellà és una llengua que ha gaudit de gran salut, i en cada país llatinoamericà hi ha a més una llengua originària. Per exemple, la llengua quítxua, que és parlada en diferents països llatinoamericans, la parla tanta gent com el català, 9 milions (tot i que la llengua catalana té més prestigi). I allà el quítxua s'ha apoderat de l'espanyol.

-A la Brown University vostè està investigant en el concepte "translantic studies". En què consisteix?
-Jo, Com tota la meva generació, ens eduquem llegint literatura espanyola més que literatura nacional. Em vaig adonar molt d'hora que la literatura té un diàleg més enllà del nacional, i fer nacionalisme amb la literatura és una activitat que no té grandesa. Les literatures més interessants sempre han estat les que estan en interacció i contacte amb altres llengües i amb altres cultures. Els fruits que produeixen aquesta diversitat són magnífics, i com més barreja, millor.

En el món tradicional el valor màxim era la puresa. En canvi, ara, allò modern és la barreja i la interacció entre cultures. Allò modern és quan dos sistemes d'informació s'entrellacen i produeixen un espai més gran. Allò tradicional està ple d'autoritat, de prohibició, de divisions de classes, etc ... Mentre que allò modern és més horitzontal, es basa més en la creativitat de l'individu com a principi de valor que en la tradició. I els valors tradicionals, que han estat molt forts a Espanya, han creat moltíssims problemes.

"Translantic Studies" busca revelar les trames de diàleg que hi ha entre ribes culturals. Per exemple, nosaltres pensem que l'educació és fonamental, aquesta idea és molt moderna. Bolívar quan va declarar la independència d'Amèrica Llatina tenia al seu costat un senyor anglès, Lancaster, que es va inventar el sistema Lancaster d'educació.

-En un món tan digital i tecnològic en què vivim ¿la literatura tradicional té futur o s'ha de reinventar?
La tecnologia no és bona o dolenta en si mateixa, depèn de per a què es faci servir. El pitjor de la tecnologia és que ara és més fàcil difondre idees que no són veritat, rumors o insults, per Internet i per les xarxes socials, i sembla ser que els joves el practiquen molt, el bullying. En comptes de fomentar el diàleg s'estan fomentant les relacions d'enemistat.

Però la tecnologia sempre ha estat creativa... per exemple, la impremta! I seria meravellós que fomentés el diàleg. Estem en una etapa molt complicada. Caldrà pensar com fer-ho bé. Aquí hi ha també la responsabilitat de les famílies, els mestres, etc..per a impedir que tingui aquest ús tan negatiu. Però sens dubte, si s'usa bé, la tecnologia pot ser molt creativa.