“Les Humanitats són fonamentals per tenir societats sanes i dinàmiques”

04/11/2014

Alejandro García-Reidy és professor de Literatura Espanyola a la Universitat de Syracuse (Estats Units). Investiga amb PROLOPE en la UAB, així com amb altres grups d'universitats espanyoles i nord-americanes, i el seu descobriment va tenir a veure amb tots ells.

- Què va sentir, en descobrir quelcom tan important?
- En adonar-me que “Mujeres y criados” era una comèdia de Lope de Vega que es donava per perduda, primer vaig sentir certa sorpresa, doncs recuperar una comèdia de Lope no és quelcom que succeeixi amb freqüència ni que un pugui esperar aconseguir com a part de la recerca habitual que es fa.

En segon lloc, vaig sentir una gran alegria, doncs aquest descobriment em permetia oferir una nova comèdia de gran qualitat a tots els lectors i investigadors que estan interessats en la figura de Lope de Vega i el teatre dels Segles d'Or. A més, atès que una part important de la meva recerca se centra en aquest dramaturg, em suposa una especial satisfacció poder contribuir d'aquesta manera a la difusió i coneixement d'aquest escriptor tan fascinant.

- Què suposa la seva troballa per a la literatura hispànica?
- És una contribució molt gran al camp de la literatura espanyola. Perquè suposa recuperar una nova obra per als lectors i els investigadors del que està considerat el dramaturg més important del segle XVII espanyol i un dels més importants d'Europa; i perquè a més és una peça de gran qualitat. És una comèdia escrita en plena maduresa de Lope de Vega, amb la qual cosa la tècnica dramàtica, el ritme de l'acció, els temes que presenta i com dóna cos als personatges, tot és tremendament modern i resulta de gran atractiu, tant per als lectors com per als que ens dediquem a estudiar la literatura i la cultura dels segles d'Or.

Aquesta troballa ens permet tenir una nova peça del trencaclosques de tot el teatre del Fènix i del teatre clàssic espanyol i europeu, per poder anar entenent millor la modernitat i totes les novetats que es van escriure per als escenaris espanyols d'aquell període.

- Com han influït les eines digitals en la seva recerca?
- Han estat essencials. Perquè el descobriment va ser gràcies a la meva col·laboració en el desenvolupament d'una sèrie de base de dades. Una denominada CATCOM, en la qual estem treballant investigadors de tot el món sobre notícies de les representacions de comèdies espanyoles als segles XVI i XVII, em va donar la pista inicial per anar buscant aquest manuscrit que es considerava perdut. Una altra base de dades, Manos teatrales, amb què estem analitzant les cal·ligrafies de tots els copistes dels manuscrits teatrals espanyols d'aquesta època, em va permetre descobrir que el manuscrit que es conserva a la Biblioteca Nacional d'Espanya havia estat copiat pel director teatral que sabíem que havia comprat el text original de Lope, de manera que era una eina essencial per connectar el manuscrit amb la companyia que va estrenar aquesta comèdia del Fènix. I després va ser també una tercera eina digital, la base de dades ARTELOPE, la que em va donar algunes pistes per trobar una font comuna entre aquesta comèdia i una altra molt cèlebre: “El perro del hortelano”.

Aquestes eines digitals són quelcom més que unes bases de dades que existeixen i ja està; permeten connectar i reunir una sèrie de materials de quantitat enorme que estan dispersos en biblioteques i arxius de tot el món, i fer cerques raonades que ens permeten connectar les peces i obtenir una panoràmica completa del trencaclosques.

- Hi haurà més descobriments com el seu?
- Sí. No es poden posar mai dates sobre quan se’n faran, però és cert que existeixen grans fons en biblioteques públiques i privades que estan a l'espera de ser treballats pels investigadors i especialistes en la matèria. Per això són necessaris temps, recursos i dedicació, però els materials hi són, i a l'espera que algú els trobi i els manegi.

El cas de “Mujeres y criados” n’és un bon exemple: el manuscrit està a la BNE des de finals del segle XIX. Estava catalogat però no ha estat fins ara que hem pogut certificar que és una obra sortida de la ploma de Lope de Vega. Per tant, la labor que els investigadors han de seguir fent amb els grans fons públics i privats, tant d'Espanya com de la resta del món, s'anirà complementant amb biblioteques particulars o fons menys treballats, on de ben segur que hi ha altres rareses bibliogràfiques, altres sorpreses que estan a l'espera de ser trobades per gent que hi entén i que valora el que suposen aquests documents per a la història literària.

- Quins requisits ha de complir un bon investigador de literatura?
- Crec que ha de ser, abans de res, un lector, és a dir, algú que gaudeixi enormement amb les obres literàries i les cultures que van produir aquests textos, i que arran d'aquesta passió es faci preguntes i intenti contestar-les mitjançant la recerca científica. És essencial també que intenti sempre buscar connexions, de manera que, encara que tendeixi a especialitzar-se en èpoques, autors o temes, no es perdi mai una perspectiva àmplia que permeti posar en diàleg textos o materials diversos.

I recomanaria també donar-se temps per aprendre i madurar les idees, doncs això és fonamental per poder decantar bé les reflexions i arribar a resultats realment significatius. De vegades la pressió per ser “eficaces” a curt termini impedeix disposar del temps que realment es necessita per aconseguir la solidesa i rellevància necessàries per a les nostres recerques.

- Creu que és fàcil investigar en el seu camp de coneixement a Espanya?
Per desgràcia, la recerca a Espanya es presenta gairebé com una odissea, atesos els recursos limitadíssims que hi ha a disposició dels investigadors, la ingent i sovint inútil burocràcia que ha de superar-se per competir per fons (les hores que dediquen els investigadors a emplenar models inflexibles i diferents de currículum vitae és símptoma d'aquest problema), i la ineficiència que pot arribar a caracteritzar diversos aspectes del funcionament del món acadèmic espanyol (les convocatòries d'ajudes sempre presenten canvis, i gairebé sempre a pitjor, la qual cosa requereix sempre invertir més temps del necessari).

Aquesta situació és especialment dramàtica per als investigadors més joves, que no tenen ―tenim― l'opció de desenvolupar una carrera professional mínimament assenyada a Espanya, donada la completa precarietat i inestabilitat dels contractes que s’hi convoquen, que són molt pocs. Per exemple, les (gairebé inexistents) convocatòries de llocs per a un professor universitari novell a Espanya ocupen dotze pàgines a lletra petita i requereixen setmanes de treball per preparar la documentació que sol·liciten; el mateix tipus de convocatòries a Anglaterra, Suïssa, França, Alemanya, Holanda o Estats Units ocupen una pàgina com a molt i sol·liciten materials que poden preparar-se aproximadament en un parell d'hores.

Espanya forma investigadors de primer nivell i podria tenir molts departaments capdavanters en recerca mundial, però la manca de planificació a llarg termini i l'absència de recursos fan que els enormes esforços que duen a terme els qui ara mateix investiguen a Espanya no puguin moltes vegades aprofitar-se tant com s’hi podria fer.

- En altres llocs és millor?
Encara que en altres parts d'Europa i a Estats Units la situació dels investigadors és molt variada, i molts sofreixen una inestabilitat i falta de recursos similars a Espanya, la veritat és que en diversos països encara hi ha oportunitats per poder desenvolupar una carrera investigadora amb les mínimes condicions necessàries per obtenir resultats rellevants, i es dóna suport amb mitjans als qui demostren la vàlua del seu treball. Per exemple, a Estats Units, on hi treballo, si s'exigeix determinat nivell en la recerca a certes universitats (les anomenades “universitats de recerca”) és perquè aquestes institucions ofereixen els mitjans necessaris i el suport per poder dur a terme una tasca científica de qualitat.

Com a professionals, els qui formem part del món acadèmic tenim un fort component vocacional i de fascinació individual, però també necessitem certs mitjans per poder dur a terme el nostre treball i poder obtenir resultats que beneficiïn la societat.

- Què els diria, als qui mesuren la importància de les Humanitats en relació a la seva “utilitat” o “aplicabilitat” en la societat actual?
- Els diria que la “utilitat” de les Humanitats és molt més gran del que generalment es creu quan es parla de la seva “aplicabilitat” en la societat actual, doncs vivim en un món on la importància del patrimoni literari i cultural és fonamental si es vol tenir una presència significativa més enllà de les nostres fronteres, en el qual generem una enorme quantitat d'informació que només pot comprendre's des d'una perspectiva humanística, i on les relacions internacionals (i, per tant, els coneixements sobre altres cultures) són cada dia més importants.

Les Humanitats, al cap i a la fi, tenen com a objecte d'estudi tot allò que ens caracteritza com a humans, i és fonamental, per tenir societats sanes i dinàmiques, que prestem l'atenció necessària cap a tot allò que ens defineix actualment i del que forma part de la nostra tradició, en constant actualització i reutilització.

- Què aconsellaria als estudiants de Filologies i d'Humanitats que vulguin dedicar-se a la recerca?
- Que gaudeixin d'aquells temes que els apassionin, que llegeixin tot el que puguin i que procurin ser lectors de visió ampla, que aprenguin tot el possible dels grans mestres, però sense descurar familiaritzar-se amb les eines informàtiques que contínuament s'estan desenvolupant, i sobretot que desenvolupin la seva curiositat i s'assegurin de ser persistents i rigorosos quan abordin un tema de recerca que els interessi.

- Què investiga ara?
- Ara mateix continuo col·laborant en el desenvolupament de diverses eines digitals relacionades amb l'estudi del teatre espanyol dels Segles d'Or. Al mateix temps, avanço en la preparació d'un parell d'edicions de comèdies de Lope de Vega per al projecte editorial que encapçala PROLOPE , i també estic fent els meus primers passos en una nova línia de recerca relacionada amb la idea de fama i celebritat en l'Espanya dels segles XVI i XVII, atès que en aquell temps s’hi van produir certs fenòmens que anuncien la manera en què entenem aquests conceptes en la societat moderna.