“He triat aquests estudis perquè volia seguir la meva vocació”

22/07/2015

L’Alba té ganes de viure l’experiència universitària de ple. Per raons de distància amb el seu domicili a Figueres, ha decidit buscar pis pels voltants de la UAB. És una decisió que tenia presa fa molt temps, quan va veure clar que volia agafar-se la universitat amb molta passió, tanta com la que sent pels llibres en els quals adora perdre’s. 

Què et va fer decidir per aquest grau?
He triat literatura espanyola perquè és la meva vocació d’ençà que era ben petita. Sempre m’ha agradat envoltar-me de llibres, anar a la biblioteca... De fet, el meu pare també va estudiar aquesta carrera i és una mica “la tradició familiar”.

Ho tenies molt clar des de feia temps?
Bé, de fet també vaig pensar en fer dret. Portava molt temps pensant-ho, sobretot pel tema de les sortides professionals però va arribar un moment que em vaig plantar. Em vaig dir: Alba, tu has de fer el que tu realment vols fer i si fas allò que sents, tard o d’hora, trobaràs alguna sortida d’allò que t’agrada.

Què n’esperes d’aquesta carrera?
Espero una gran formació, sobretot en l’àmbit de la literatura, que és la meva part preferida. Espero que m’ajudi a adquirir una gran maduresa personal i conèixer moltes persones.

Per tu, iniciar aquest grau suposa un canvi radical de vida. Ara, amb perspectiva, com ho veus tot plegat?
Jo crec que el fet de marxar de casa, el de venir a estudiar al costat de Barcelona, el canviar d’aires... són coses que et fan créixer molt com a persona. Crec que tot plegat, no només la carrera sinó tot el que l'envolta, em comportarà un gran enriquiment personal.

Quines raons et van fer escollir la UAB?
Ja fa temps que tenia clar que venir a Barcelona, a la UAB, a estudiar. Crec que venint a una universitat tan gran com aquesta em farà esforçar-me per aconseguir tot allò que vull, tots els objectius que pretenc aconseguir. Com a mínim m’hauré de posar a prova a mi mateixa. A més, l’Autonòma té molt prestigi pel que fa a la meva carrera i en un rànquing vaig veure que era la primera d’Espanya.

Ara que ja l’has trepitjat, què et sembla el campus?
Trobo que l’ambient de campus, l’ambient ple de natura, és un ambient molt idoni on puc estar molt còmoda. És més semblant allò que veiem i ens imaginem com a “campus americà” i crec que em pot aportar molt fer vida aquí.

Tot i que encara quedi temps, com t’imagines en un futur?
Jo, com que em graduaré en llengua i literatura espanyola el que tinc bastant clar és que l’àmbit al qual m’enfoco és la docència.

I si haguessis de formular un somni?
El meu somni és esdevenir professora d’universitat de literatura espanyola el dia de demà. Sé que és un objectiu ambiciós, òbviament la gent que ensenya a la universitat esta molt i molt formada i que molt a ensenyar però espero ser algun dia com els meus futurs professors.