UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

		Figura 1. Imatge dels tres descobridors l’any 1983, en un moment de gran atenció mediàtica (Font: El País, EFE).
		Figura 2: Part interior del fragment de crani, abans (dreta) i després (esquerra) de la seva neteja (Font: Colección Historicomédica de la Universitat de València).
		Figura 3: Portada de la revista satírica ja desapareguda El Papus, num. 525, juny de 1984.

L’octubre de 1984 el grup gallec Siniestro Total va treure ¿Quiénes somos? ¿De dónde venimos? ¿A dónde vamos?, una de les seves cançons més populars. Entre altres transcendentals qüestions, aquesta cançó es preguntava: ¿Es nuestro antepasado el Hombre de Orce? Què era l’Home d’Orce? Per què un grup de punk alternatiu en parlava, en to interrogatiu, en una cançó?
 
Per esbrinar-ho ens hem de traslladar a un any abans. El juny de 1983, es va presentar, en una sala repleta de periodistes, la troballa d’un fragment de crani que, malgrat tenir la part interna enganxada a una roca i no ser visible, semblava pertànyer a un avantpassat de l’home que revolucionava la paleontologia humana, convertint-se en la resta més antiga del continent, el Primer Europeu. La troballa havia estat realitzada en un jaciment del petit poble d’Orce, a la província de Granada, per tres joves investigadors catalans: Josep Gibert, Jordi Agustí i Salvador Moyà-Solà. L’opinió pública va rebre el descobriment amb molt d’interès, grans titulars -“Descobriment del segle”- i atenció sobre els científics, especialment Gibert, que va esdevenir un personatge públic. A la roda de premsa hi havia també el president de la Diputació de Barcelona i el conseller de cultura de la Junta d’Andalusia, que van signar un conveni de col·laboració científica. Per què tan d’interès polític en el descobriment?
 
Per comprendre-ho, hem d’anar altre cop enrere. Són els anys de consolidació de la Democràcia Espanyola, tant a Catalunya com a Andalusia les competències de les noves autonomies s’estaven discutint. Amb l’aparició de la Generalitat, la Diputació de Barcelona, que concentrava el poder durant el Franquisme, havia perdut protagonisme però intentava sobreviure a la nova situació, entre altres qüestions, amb un gran interès a concentrar competències en cultura i museus. En aquest context, quan els tres científics protagonistes, molt joves i sense una feina fixa, es van adonar de la importància del descobriment, van acudir als polítics de la Diputació, que estaven a càrrec de la seva institució, l’Institut de Paleontologia de Sabadell. Aquests polítics van rebre la troballa amb els braços oberts, van organitzar la presentació i van prometre finançament als investigadors. En aquest moment, el descobriment es publicà a la revista científica de l’Institut de Paleontologia i científics internacionals, com el matrimoni francès Henry i Marie-Antoinette de Lumley, examinaren el fragment i confirmaren les teories dels catalans. Arribats a aquest punt, podem entendre, per l’atenció mediàtica, la referència dels Siniestro Total a l’Home d’Orce, però, d’on surt l’interrogant?

Per descobrir-ho anirem a uns mesos després de la presentació del fragment. L’abril de 1984 la part interior del crani va donar una sorpresa al trio de descobridors. En acabar la seva separació de la roca, va aparèixer una cresta que xocava amb les característiques dels humans. Davant la tessitura, els tres investigadors van decidir portar el fragment a París, al matrimoni de Lumley. Allà, Marie-Antoniette, experta en anatomia, va arribar a la conclusió que el famós Home d’Orce pertanyia, de fet, a un membre prehistòric del gènere dels cavalls i ases, Equus. Agustí i Moyà-Solà van acceptar el veredicte dels francesos però Gibert s’hi negà. Davant de la seva resistència, els de Lumley van fer un moviment crucial. L’endemà, el diari El País va publicar, en portada, els dubtes al voltant de l’Home d’Orce, citant Marie-Antoinette com a font científica. Va esclatar una gran controvèrsia pública. L’atenció anterior al descobriment va portar a una profusió de notícies sobre la nova classificació. L’Home d’Orce es va transformar en el Burro d’Orce i Gibert es va erigir com el defensor de l’homínid. L’any 1987, Agustí i Moyà-Solà publiquen el primer article científic que presenta l’assignació del fragment al gènere Equus. Abans però, la novetat va aparèixer a tots els diaris.
 
Aquesta tesi és una reconstrucció de la controvèrsia de l’Home d’Orce que destaca el paper del context polític, científic i mediàtic en la forma en què es va interpretar, donar a conèixer, discutir i descartar l’Home d’Orce. El nou coneixement científic ja no es presentava només als mitjans científics, sinó també als mitjans públics, que adoptaren un paper important en el debat científic. La cançó de Siniestro Total no és més que una mostra de fins a quin punt el debat al voltant de l’Home d’Orce va esdevenir important en l’opinió pública espanyola. Avui, més de trenta anys després, l’Home d’Orce no està generalment acceptat per la comunitat científica però el Museu de Prehistoria “Josep Gibert” d’Orce, inaugurat aquest estiu, el manté en una posició preponderant, que només podem entendre si, com fa aquesta tesi, anem uns anys enrere.


Figura 4: Notícia a El País sobre els dubtes al voltant del fragment de crani (Font: Relaño, Alfredo, El País. 12 de maig de 1984).