De la Facultat al Món

02/07/2024

Què et va motivar a sol·licitar una estada d'intercanvi?

La meva principal motivació a l’hora de sol·licitar l’estada van ser les ganes de poder conèixer una altra cultura, una altra manera de viure, poder viure sola i començar una rutina des de zero. A nivell educatiu també em cridava l’atenció conèixer noves maneres de treball en grup, ser capaç de comunicar-me en un àmbit acadèmic en una altra llengua.

També em motivava sobretot el fet de conèixer a gent nova, ser capaç de establir vincles amb persones amb les quals donada una altra situació poder no m’hi relacionaria.

En conclusió, sortir de la meva zona de confort.

Ens podries descriure com és el centre on vas realitzar l'intercanvi?

Vaig realitzar l’intercanvi amb la Radboud University. Aquesta universitat està situada en una ciutat relativament petita i plena d’estudiants universitaris.

Es caracteritza per tenir un gran campus universitari, amb diferents edificis separats per facultats, a més a més també compta amb un gran gimnàs on es poden realitzar molts tipus d’esport, tant a l’aire lliure com a l’interior.

L’espai de la universitat és un lloc molt bonic i molt gran, la qual cosa et dona moltes possibilitats per conèixer a gent nova i estar fent activitats constantment.

Quins són els principals aspectes positius que has trobat durant la teva experiència?

Dels principals aspectes positius amb els que em quedo d’aquesta experiència és l’autonomia adquirida i la capacitat a viure sola.

Considero que marxar d’Erasmus t’obliga a construir-te una rutina i començar de nou en un país estranger on no coneixes a ningú, pel que et fa deixar enrere totes les pors i totes les vergonyes i realment fer allò que vols fer.

I els més negatius?

Els aspectes més negatius a destacar durant l’experiència diria també la soledat, aquesta experiència et fa estar sola en molts moments, i si no t’hi has trobat mai pot ser complicat d’afrontar. També destacaria l’exigència acadèmica per part de la universitat d’estada. I per últim destacaria les dificultats econòmiques a les quals s’ha de fer front.

Com valores la formació rebuda a la Facultat respecte a les exigències a la institució de l'intercanvi?

Considero que la Universitat de Nijmega és una universitat molt exigent, molt distant, i poc comprensiva amb els estudiants d'intercanvi, parlant des de la meva pròpia experiència.

M'he trobat davant de professors els quals els hi era igual les dificultats que poguessis estar tenint en l'àmbit personal que no t'ajudaven a buscar facilitats o solucions davant dels treballs, entenent que som estudiants que no tenim ni idea de com funciona la universitat ni molt menys com són els criteris d'avaluació i puntuació que s'implementen.

A més a més, m'agradaria destacar la dificultat dels exàmens i dels treballs, els quals no comporten una matèria molt complicada a estudiar sinó que la universitat ha de suspendre a un percentatge d’alumnes per aula i, per tant, sense cap explicació ni argument et suspenen.

A títol personal, ens pots explicar alguna anècdota o vivència que t’hagi impactat i que creus representativa d’aquesta experiència?

La meva experiència acadèmica considero que ha sigut la que més m’ha marcat de tota la vivència, i la que m’ha portat a nivell personal moltes preocupacions i dificultats emocionals.

En marxar cap allà estava molt emocionada amb l’experiència i per realitzar estudis lluny de casa. En el meu acord d’estudis em vaig equiparar 4 assignatures de la UAB amb 4 més d’allà. Eren assignatures que no presentaven un programa difícil i tampoc semblaven molt denses. Quan vaig començar les classes, ja vaig veure que l’enfocament que li donaven era molt diferent al de la meva facultat, Sociologia i Polítiques. Això ja em va desmotivar una mica, ja que tot tenia una perspectiva empresarial, cosa que no m’atrau gens i tampoc està en línia amb els meus ideals.

Malgrat el poc interès que em podia generar, vaig assistir a tots els seminaris, vaig dur a terme tots els treballs, tant individuals com en grup. En els treballs en grup, seminaris i un treball individual vaig treure molt bona nota, fet que em va motivar a seguir. Quan es van apropar els exàmens, vaig estudiar i em vaig presentar tranquil·lament als exàmens. Un cop em van donar les notes, no vaig entendre com em podien estar suspenent amb un 5,2 (allà s’aprova amb un 5,5). L’experiència viscuda en l’àmbit acadèmic va comportar i a dia d’avui encara em comporta una angoixa enorme que em fa veure amb una mala perspectiva la meva experiència Erasmus.

Què aconsellaries a alumnes que s'estiguin rumiant si realitzar o no una estada d'intercanvi?

Els meus principals consells són: que estalviïn molt per poder gaudir sense cap mena de preocupacions, que es mirin bé les exigències acadèmiques, i que no es creïn expectatives abans de marxar, ja que tothom parla molt bé de la seva experiència, però ni tot és tan bo ni tot es tan dolent, i que gran part de l’experiència és sort.

Francesc Serra, Coordinador d'Intercanvis