Àngels Mies: "He intentat inculcar la curiositat per saber més"

25/07/2017

Quan vas decidir dedicar-te a la docència?

Molts anys abans d'entrar com a professora a la Universitat ja havia començat a donar classes de llengües a l'ensenyament secundari, a la vegada que em dedicava a reeducacions de trastorns d'aprenentatge. I uns anys més tard vaig presentar-me a oposicions i vaig guanyar una plaça de llengua catalana, però encara no ho vaig considerar com una decisió professional definitiva. Això va ser quan vaig entrar com a ajudant i sobretot quan vaig aconseguir ser Titular d'Universitat. De fet, entre l'ensenyament secundari i els inicis a la Universitat hi va haver una etapa molt important en la meva vida professional, com a logopeda de la integració d'alumnes amb pèrdua auditiva a l'Ensenyament Secundari, i per tant, encara no tenia clar cap a on em portaria tot això. La reflexió sobre aquesta experiència va ser determinant per a iniciar la investigació en aquest camp i la docència universitària.

T'havies imaginat en aquell moment que estaries el temps que has estat a la Universitat?

Quan estava a l'Ensenyament Secundari o bé amb l'alumnat sord no m'ho havia ni plantejat. El meu objectiu era intentar investigar en aquest camp, però sense cap més perspectiva i, quan vaig començar com a ajudant de Facultat, no ho tenia clar. Hi havia força incertesa sobre les possibilitats de futur a la Facultat, però finalment tot va seguir el seu curs i ja han passat 25 anys...

Ha canviat molt la carrera de Psicologia durant aquests anys?

En comparació amb quan jo la vaig estudiar, ha canviat molt, per descomptat, tant pel que fa a continguts i plans d'estudis, com a la metodologia docent i incorporació de noves tecnologies. Això m'ha suposat posar-me al dia, documentar-me i aprendre molt. De totes maneres, si bé inicialment vaig impartir algunes assignatures a Psicologia, la meva dedicació docent en els darrers 20 anys ha estat més en el Grau de Logopèdia, i fins fa uns anys també en la llicenciatura de psicopedagogia. Tot això m'ha comportat impartir moltes assignatures diferents des del camp de la psicologia i la logopèdia i també adaptar-me a facultats, titulacions i plans d'estudis diferents.

Quins valors has intentat inculcar als alumnes en la teva etapa com a docent?

La curiositat per saber més, per documentar-se, perquè considerin l'ésser humà com la interrelació de diverses dimensions, especialment en la seva pràctica professional futura. També la reflexió, l'esperit crític i saber prendre distància i tenir paciència per veure la rendibilitat dels coneixements que van adquirint.

Amb què et quedaries de la teva trajectòria docent a l'Autònoma?

D'entrada, haver pogut aportar als estudiants la meva experiència professional en l'educació, la psicologia i la logopèdia, anterior a la Universitat, i conseqüentment la reflexió i elaboració en l'àmbit docent i investigador de tot aquest bagatge, la qual cosa espero que hagi estat enriquidora per a ells, tant com ho ha estat per a mi, i això fa que estigui molt satisfeta de la meva trajectòria docent.

També he valorat molt poder compartir l'experiència docent amb companys i companyes de professió, gaudir de la seva expertesa i òbviament intentar també col·laborar, donar suport i fer aportacions.

L'estada a la Universitat m'ha permès poder investigar i aprofundir en temes que m'interessen, alguns d'ells que ja formaven part de la meva trajectòria professional anterior, com és el cas de la sordesa i la llengua escrita, sobre els quals ja havia iniciat recerca abans d'entrar a la Universitat, i que espero seguir fent ara que tindré més temps. Igualment se m'han obert més portes a altres contactes professionals amb col·legues d'altres institucions que et permeten ampliar molt la teva perspectiva i coneixements, la qual cosa ha repercutit positivament en la docència i investigació.

Finalment, l'experiència de gestió com a coordinadora del Grau de Logopèdia en els seus inicis i després com a Vicedegana, juntament amb ser membre de moltíssimes comissions, m'ha permès tenir una perspectiva molt més àmplia sobre el funcionament de la universitat, i a la vegada sentir-me molt satisfeta d'haver col·laborat en alguns reptes que semblaven molt difícils d'aconseguir, però que finalment s'han portat a terme. És el cas, per exemple, dels estudis de Logopèdia: fa 20 anys no existien i es va aconseguir iniciar una Diplomatura, després un Grau i posteriorment un Màster. Tot aquest procés ha estat molt enriquidor.

Què és el que més trobaràs a faltar de treballar a la Facultat?

D'una banda, el contacte freqüent amb estudiants. La gent jove et fa analitzar aspectes des d'altres perspectives i plantejar-te reptes sovint. És molt estimulant i enriquidor. I d'altra banda la relació amb alguns companys i companyes de professió amb qui he compartit moltes vivències, coneixements, esdeveniments acadèmics i situacions personals. També poder participar en projectes acadèmics que són innovadors, dels quals en formo part o he contribuït a tirar endavant i m'han fet créixer com a professional i moltes vegades com a persona.