Jordi Rovira: “Tot l’avenç tecnològic ens ha facilitat molt la feina però també ens ha obligat a canviar la forma de fer les coses i de tirar endavant”

25/07/2017

Quan vas decidir dedicar-te a la docència?

Si t'he de ser sincer, no ho vaig decidir mai. Les coses han anat passant i he acabat a la docència. Tampoc en tenia una vocació especial per a res. Senzillament, d'estudiant vaig començar a donar classes. Una vegada acabada la carrera, vaig dedicar-me a fer algunes coses i altres i em va sorgir el tema d'entrar aquí a l'Autònoma de professor. I senzillament m'hi vaig ficar i a continuació han anat passant tots aquests anys.

T'havies imaginat en aquell moment que estaries el temps que has estat a la Universitat?

No m'havia imaginat absolutament res. Recordo que quan vaig entrar a l'Autònoma, una idea amb la qual em vaig quedar és el fet que estar a la Universitat em permetria tenir més accessos a més llocs. Al final l'accés s'ha quedat aquí a la Universitat. Si m'haguessin preguntat en aquell moment si em jubilaria a l'Autònoma, hauria dit que és poc probable. Investigació en general he fet molt poca cosa i bàsicament m'he dedicat sempre a la docència. Hem de tenir en compte que he estat sempre de professor associat i, per tant, això implicava que jo estava aquí a la Universitat i tenia una feina fora, que continuava sent de docència.

Ha canviat molt la carrera de Psicologia durant aquests anys?

No ha canviat tant i ha canviat molt. Hem de tenir en compte que, en l'àmbit tecnològic, han canviat moltes coses i això ha influït en la docència. Quan jo vaig entrar aquí al departament de Metodologia, que abans es deia d'una altra manera, recordo que una de les tasques que vaig fer va ser preparar les fitxes perforades que després els alumnes introduirien per ficar el seu programa de dades estadístiques del centre càlcul; perquè els PC encara no existien. Llavors, des d'aquesta cèlebre cartolina de fitxes perforades de la que ja ningú se'n recorda fins a actualment que els alumnes et venen amb el seu ordinador a classe, evidentment en l'àmbit tecnològic ha canviat una barbaritat. Això implica canvis a la forma de donar classe, canvis a la forma d'ensenyar... Canvis n'hi ha hagut moltíssims, en tots els aspectes. D'altra banda, quan jo vaig entrar Psicologia, era un departament dins de Filosofia i Lletres. Evidentment després va venir la Facultat de Psicologia, un munt d'evolucions, no sé quants plans d'estudis. Que com ha canviat? Moltíssim. Els estudis de psicologia de quan jo vaig entrar, en comparació amb els estudis de psicologia actuals, quasi no s'assemblen en res perquè evidentment les coses han evolucionat en tots els sentits.

Qualsevol canvi tecnològic implica una millora, però el que sí és cert és que en tota l'evolució que hem anat veient, en general es pot considerar una millora en tot. Tot l'avenç tecnològic ens ha facilitat molt la feina però també ens ha obligat a canviar la forma de fer les coses i de tirar endavant. De qualsevol manera, sóc de les persones que s'adapta als canvis i a més m'han agradat en general. D'entrada m'he sentit còmode amb els avenços.

Quins valors has intentat inculcar als alumnes en la teva etapa com a docent?

Sóc una persona d'inculcar poca cosa. Procura que et deixin viure i deixa viure els altres. Jo tinc una matèria a explicar, he explicat aquella matèria el millor que he pogut, he fet tots els esforços perquè l'alumne entengués allò i he procurat no ficar-hi temes ètics o de valors a les classes. Si alguna vegada els alumnes han copsat amb mi unes determinades opinions o actituds, ho han agafat perquè són observadors i no perquè jo hagi intentat absolutament inculcar cap tipus d'idea. Ho he fet amb els alumnes i pràcticament amb tothom.

Amb què et quedaries de la teva trajectòria docent a l'Autònoma?

El que probablement recordaré molt és el contacte amb els alumnes. D'alguna forma, com que m'he dedicat a la docència, sempre he estat bolcat en un sentit de servei. Sempre m'he trobat que els alumnes són unes persones que em vénen a demanar ajuda i que, d'alguna forma, jo estic contractat per a donar ajuda a aquestes persones. Òbviament, els alumnes és el que probablement recordaré més, al marge de les bones relacions que he acostumat a tenir amb els altres professors amb què m'he envoltat.