Història de la UAB

Ressenya històrica

El 6 de juny de 1968 es promulga el decret de creació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i un mes després es creen les primeres quatre facultats: Lletres, Medicina, Ciències i Ciències Econòmiques. El mateix juliol de 1968 el Dr. Vicent Villar Palasí és nomenat president de la Comissió Promotora de la UAB, càrrec que manté fins que l’agost de 1970 es converteix en president del Patronat i primer rector de la UAB. L'activitat docent de la UAB s’inicia l’octubre del mateix any 1968 a dos dels nous centres: la Facultat de Filosofia i Lletres, que s'instal·la al Monestir de Sant Cugat del Vallès, i la Facultat de Medicina, que s’estableix a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, el qual recupera la condició d’hospital universitari i esdevé el primer centre de formació clínica de la UAB. El curs següent, el 1969-1970, es posen en marxa les facultats de Ciències, a l’Hospital de Sant Pau, i de Ciències Econòmiques i Empresarials, a l’Escola d'Idiomes de Barcelona (actualment l’EOI Drassanes). El desplegament inicial de la Universitat Autònoma de Barcelona es completa amb la creació de la Facultat de Dret i la Facultat de Ciències de la Informació l’any 1971, l’Escola Universitària de Traductors i Intèrprets i l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials de Sabadell l’any 1972 i l’Escola Universitària de Mestres “Sant Cugat” l’any 1973.

Paral·lelament, el febrer de 1969 s’inicia l’adquisició de terrenys a Bellaterra, al municipi de Cerdanyola del Vallès, lloc on s’ubicarà el futur campus universitari, el campus de Bellaterra de la UAB.

La presència territorial de la UAB s'estén de bon principi més enllà de Barcelona: a Lleida, entre el 1972 i el 1975, a Palma de Mallorca, de 1972 fins a la creació de la Universitat de les Illes Balears el 1978, i a Girona durant més de vint anys, des del 1969 fins a la creació de la Universitat de Girona el 1992.

Des dels inicis, la UAB va intentar posar els fonaments d’un model d’universitat respectuós amb els principis bàsics d’autonomia, participació i compromís social. Aquest model va topar, però, amb l’autoritarisme del règim dictatorial de l’època, que el 1973 va suspendre els Estatuts, va fer cessar del càrrec de rector el Dr. Villar Palasí i va nomenar rectors, successivament, el Dr. Vicent Gandia Gomar i el Dr. Josep Cabré Piera. Tanmateix, les conviccions amb què la UAB havia iniciat els seus primers passos expliquen la redacció del Manifest de Bellaterra l’any 1975, el primer document que reivindica una universitat autònoma, democràtica i socialment responsable.

El 1976 es dissol el Patronat de la UAB i el Dr. Josep Laporte és nomenat rector a proposta del Claustre de la UAB. El 1979 s’aproven els segons estatuts de la UAB.

El 1982, durant el mandat del Dr. Antoni Serra Ramoneda, es crea un nou centre docent, la Facultat de Veterinària. Durant aquest període la recerca a la UAB inicia un ampli desplegament al campus gràcies a la col·laboració amb altres entitats i organismes, com el CSIC i la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a la governança de la Universitat, cal destacar que l’any 1985 s’aproven els tercers estatuts de la UAB, elaborats d’acord amb la Llei orgànica de reforma universitària (LRU, 1983). 

Durant la segona meitat de la dècada dels anys vuitanta, que coincideix amb el rectorat en funcions del Dr. Càndid Genovard Rosselló i el rectorat del Dr. Ramon Pascual de Sans, la recerca a la UAB manté l’empenta amb intensitat. Pel que fa a la docència, cal destacar la creació de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia (1985) i de la Facultat de Psicologia (1989). Al campus de Sabadell també es crea un nou centre docent: l’Escola Universitària d’Informàtica (1988).

A l'inici dels anys noranta, durant el rectorat del Dr. Josep M. Vallès Casadevall, les escoles universitàries de mestres i de traducció es converteixen, vint anys després de la seva creació, en facultats. Així, el 1992 es crea la Facultat de Ciències de l’Educació i el 1993 la Facultat de Traducció i d'Interpretació. 

D’altra banda, durant els anys noranta la UAB completa el desenvolupament com a universitat de campus. El 1992 s’inaugura la Vila Universitària i el 1996, ja durant el rectorat del Dr. Carles Solà Ferrando, la nova plaça Cívica, que esdevé el centre de la vida cultural i associativa de la Universitat.

La UAB, on des dels seus inicis s’impartien estudis d’informàtica i d’enginyeria química, entre altres especialitats tècniques, celebra el 1998 la creació de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria, l’ETSE, que completa el ventall de centres i estudis a la UAB en tots els àmbits de coneixement.

Durant els anys noranta, també és notori l’increment de les accions i els programes en l’àmbit de la responsabilitat social, que fan palès el compromís de la UAB amb la societat i l’entorn que l’envolten.

El setembre de 1999 s’inaugura un dels símbols més emblemàtics de la UAB, les Columnes de la UAB, obra de l’escultor valencià Andreu Alfaro.

Des del punt de vista acadèmic, els mandats del rector Lluís Ferrer Caubet vénen marcats per l’adaptació a la Llei orgànica d’universitats (LOU, 2001), d’una banda, i pel procés de Bolonya, de l’altra. L’adaptació a la LOU suposa que el 2003 el Claustre aprovi els estatuts actuals de la UAB. Pel que fa al procés d’adaptació cap a l’espai europeu d’educació superior, la UAB aposta pel procés de convergència des de l’inici com a oportunitat per a la internacionalització de la UAB, gràcies a l’elaboració de titulacions de qualitat competitives a escala europea i que fomentin la mobilitat dels estudiants. L’impuls a la internacionalització de la UAB es concreta també en la inauguració de l’International Welcome Point el gener de 2007. 

El setembre de 2005 es reorganitza la Facultat de Ciències en dues facultats: la Facultat de Biociències, que aplega els estudis d’aquesta branca de coneixement, en què la UAB és pionera i una de les universitats de l’Estat amb més diversitat de títols, i la Facultat de Ciències.

En l’àmbit de la responsabilitat social, cal destacar la posada en marxa durant el mandat del rector Lluís Ferrer de dos programes socioeducatius per acostar els estudiants d’ensenyament secundari a la universitat que ràpidament esdevenen una referència: el Programa Argó i el programa Campus Ítaca, i la creació, el curs 2005-2006, de l’Observatori per a la Igualtat.

Pel que fa a la transferència de coneixements al sector productiu, a la intensificació de la relació entre universitat i empresa i al foment de l’emprenedoria, la UAB fa un important pas endavant l’octubre de 2007, quan s’inaugura el Parc de Recerca UAB (PRUAB), promogut per la UAB, el CSIC i l’IRTA. 

Pel que fa a la projecció exterior de la UAB, cal destacar el desenvolupament d'una política activa d'atracció de talent i d'obertura i ampliació de les relacions internacionals de la UAB. Així, la UAB disposa d'una oficina a Shanghai des del 2008 i forma part d'aliances estratègiques com el Consorci Europeu d'Universitats Innovadores (ECIU, en anglès) i l'associació Aliança 4 Universitats (A4U).

En el marc de l’adaptació de la UAB a l’espai europeu d’educació superior, el 2009 es creen la Facultat d’Economia i Empresa i l’Escola d’Enginyeria, resultat de la fusió dels centres propis de la UAB existents fins llavors als campus de Bellaterra i Sabadell en cadascun d’aquests àmbits.

La UAB clou el 2009, any d’inici del rectorat de la Dra. Ana Ripoll Aracil, amb el reconeixement de Campus d’Excel·lència Internacional pel projecte "UAB Campus d’Excel·lència Internacional: aposta pel coneixement i la innovació", un ambiciós pla estratègic per transformar la UAB i el seu entorn en un dels pols científics i tecnològics més importants de la Mediterrània.

Durant el mandat del rector Ferran Sancho Pifarré (2012-2016), la UAB posa en marxa nous programes d’ajut i de suport als estudiants per tal de pal·liar els efectes de la crisi econòmica i el notable augment de les taxes universitàries.

En l’àmbit acadèmic, la UAB manté el seu caràcter pioner en l’exploració de noves formes innovadores de docència i esdevé una de les primeres universitats d’Europa que ofereix cursos en línia oberts, gratuïts i massius (MOOC) des de la plataforma de referència internacional Coursera.

La inauguració l’any 2014 de l’edifici bioclimàtic ICTA-ICP, reconegut com a un dels millors projectes d’arquitectura sostenible del país, representa un pas endavant en el compromís de la UAB amb el medi ambient i amb una gestió responsable de l’espai i dels recursos.

Durant el mandat de la rectora Margarita Arboix Arzo (2016-2020), la UAB esdevé la primera universitat catalana que obté la certificació dels processos de gestió interna de la qualitat i es consolida l’estratègia d'internacionalització de la Universitat amb la participació en l’ECIU University, un nou model d'universitat internacional que vol respondre als reptes socials amb formes innovadores de formació i recerca.

Sota el lema «L'audàcia del coneixement», durant els cursos 2017-2018 i 2018-2019 la UAB celebra la commemoració del 50è aniversari de la seva creació amb diferents actes institucionals i culturals al campus i a les ciutats del seu entorn que posen èmfasi en les fites assolides al llarg de cinquanta anys d’història. Paral·lelament, es posa en marxa un procés de reflexió estratègica per definir la visió de la Universitat en l’horitzó de 2030.

El 13 de novembre de 2020 el Dr. Javier Lafuente Sancho pren possessió del càrrec de rector de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Després de 50 anys d’existència, la UAB manté una posició consolidada entre les dues-centes millors universitats del món als principals rànquings internacionals d’universitats.

• Juliol de 1968 – 26.8.1970: Vicent Villar Palasí (president de la Comissió Promotora)
• 27.8.1970 – 28.7.1973: Vicent Villar Palasí
• 28.7.1973 – 13.9.1975: Vicent Gandia Gomar
• 13.9.1975 – 7.5.1976: Josep Cabré Piera
• 7.5.1976 – 25.1.1980: Josep Laporte Salas
• 25.1.1980 – 28.3.1980: Ramon Pascual de Sans (rector en funcions)
• 28.3.1980 – 18.4.1985: Antoni Serra Ramoneda
• 18.4.1985 – 13.2.1986: Càndid Genovard Rosselló (rector en funcions)
• 13.2.1986 – 20.3.1990: Ramon Pascual de Sans
• 20.3.1990 – 25.3.1994: Josep M. Vallès Casadevall
• 25.3.1994 – 21.3.2002: Carles Solà Ferrando
• 21.3.2002 – 14.1.2009: Lluís Ferrer Caubet
• 14.1.2009 – 22.6.2012: Ana Ripoll Aracil
• 22.6.2012 – 6.6.2016: Ferran Sancho Pifarré
• 6.6.2016 – 13.11.2020: Margarita Arboix Arzo
• 13.11.2020 – fins a l'actualitat: Javier Lafuente Sancho