Introducció
Residus als laboratoris
La majoria de les pràctiques experimentals generen residus que tard o d’hora s’han de gestionar. Un dels objectius de l’Oficina de Sostenibiliat és donar les eines per minimitzar, manipular, emmagatzemar i donar una sortida als residus especials de laboratori d’una manera segura i respectuosa amb l’entorn i, a la vegada, complir la legislació vigent. És responsabilitat de tothom observar aquestes normes i fer-les complir.
Un sistema de gestió de residus especials de laboratoris universitaris ha de trobar un equilibri entre la gestió intracentre i extracentre dels residus. L’equilibri no és estàtic i depèn de factors com ara la legislació, la xarxa de sanejament, els sistemes de tractament, el volum de residus, els costos, la formació i la informació del personal, la perillositat, les instal·lacions i els sistemes d’emmagatzematge.
Així, doncs, en determinats casos, un mateix tipus de residu pot ser derivat a un gestor extern o pot ser tractat internament en funció dels factors assenyalats anteriorment.
Per tant, cal disposar d’uns gestors de residus especials externs i a la vegada és important tenir les habilitats i l’equipament necessaris per a poder tractar una bona part dels residus internament.
Hi ha diverses causes perquè materials de laboratori siguin classificats com a residus per eliminar:
-
- Productes caducats, que es rebutgen sense haver analitzat si conserven o no intactes les seves propietats originals.
- Materials o productes que s’han deteriorat accidentalment (vessaments, etc.).
- Substàncies que han perdut part de les seves característiques requerides.
- Residus procedents dels processos habituals del laboratori.
- Productes sense ús, que ara ja no s’utilitzen perquè són inadequats.
Els residus generats als laboratoris es caracteritzen en general per tenir composicions molt heterogènies i generar-se en petites quantitats baixes variables al llarg del temps. A més, en molts casos presenten una alta perillositat tant fisicoquímic, toxicològic i per al medi ambient. Tots aquests factors dificulten la gestió. Tot i això, aquests residus també poden ser objecte d’operacions de reciclatge, reutilització o recuperació.
Els residus especials o perillosos exigeixen, en funció de les seves característiques físiques, químiques o biològiques, un procés de tractament o eliminació especial. Un sistema de gestió de residus químics de laboratori ha de basar-se en els principis de minimització, reutilització, tractament i eliminació segura.
Encara que la contribució dels residus generats pels laboratoris químics és poc rellevant en quantitat respecte tots els residus generats per l’activitat humana (al voltant de l’1%), el seu impacte ambiental és rellevant degut a la seva perillositat.
En la gestió dels residus perillosos els aspectes més importants a tenir en compte, segons la normativa vigent, són:
• Els residus perillosos només es poden lliurar a transportistes i gestors autoritzats per l’Agència Residus per a la gestió del tipus de residus de què es tracti.
• És productor d’un residu el titular de l’activitat que el genera, i qualsevol que efectuï una manipulació dels residus que ocasioni un canvi en la seva natura o composició.
• El productor d’un residu és responsable dels perjudicis que pugui causar el residu.
• El productor és responsable de l’envasat i l’etiquetatge dels residus i ha de vigilar el transport fins a les instal·lacions del gestor.
• El productor té l’obligació de minimitzar la producció de residus.
Dades de generació de residus de laboratori generats a la UAB l'any 2023.